UNA DE PRESSUPOSTOS

UNA DE PRESSUPOSTOS

 

Ja feia unes setmanes que es coneixia, tot i que els mitjans li han donat poca atenció i les universitats (excepte la UAB, òbviament) encara menys. I és que en els àmbits universitaris sabíem que la UAB no presentaria pressupostos per l’any 2020 (vegeu La Vanguardia del 20 de desembre de 2019). L’argument del Consell de Govern de la UAB no és menor. Bàsicament diuen que no volen presentar un pressupost quan no es coneix si hi haurà pressupostos a la Generalitat de Catalunya ni, en cas que n’hi hagin, si es recolliran les promeses fetes d’augment pressupostari per a les universitats públiques. La resta d’universitat públiques, en canvi, han presentat pressupostos equilibrats dins del que era previsible.

Aquest fet no és del tot nou perquè no és la primera vegada que ha succeït. Fa anys, en èpoques dels rectors Bricall i Caparrós, la UB va fer una cosa semblant, però fa tant de temps que avui sembla una novetat.

També és cert que en l’entorn polític actual no és fàcil fer cap pronòstic sobre el que poc passar en poques setmanes. Quan ja sabíem que podríem tenir pressupostos a la Generalitat de Catalunya, apareix la sentència (absurda) sobre el President Torra i la sentència del TJUE sobre la situació del Dr. Junqueras. Ara s’obre un període d’incertesa amb grans conseqüències, aquí i allà.

Però la posició de la UAB ens ha de portar a reflexionar sobre aquest fet i dir algunes coses que ens poden mostrar un camí a seguir. Ras i curt, us en deixo algunes:

  • Les universitats podem i hem d’exercir una actitud reivindicativa davant del Govern. Com que hem de ser sempre lleials al nostre país i a la Generalitat (ho diuen tots els estatus universitaris) potser que ho fem a partir de posicions sòlides i fermes. Ja ho he dit fa poc, obeir dòcilment no és el que s’espera de nosaltres. Dissentir amb honestedat i rigor ens fa forts.
  • La UAB ha estat l’única a oposar-se. No sóc tan ingenu com per no saber que això obeeix, sobretot, a interessos de part que ara no venen al cas. La UAB s’oposa per aconseguir recursos complementaris. Si els pressupostos presentats per les altres universitats no s’acompanyen de nous pressupostos a la Generalitat i hi ha eleccions, tot quedarà en paper mullat. Cal recordar que la rectora de la UAB està al final del mandat sense possibilitat de reelecció i, per tant, assumeix el gest de l’ara o mai. Feina feta que li deixarà al següent Rector o Rectora de la UAB. Però el que s’ha de dir sense embuts és que la UAB ha sabut agafar el lideratge de la fermesa davant del Govern.
  • No em resisteixo a afegir-ne una més. Tot això demostra que els Consells de Govern no serveixen només per aprovar infinites normatives i reglaments (necessaris) i revisar detalls menors de la vida universitària. Com a mínim la UAB ha posat el seu Consell de Govern al front del protagonisme d’una posició estratègica i contundent en el tema pressupostos. L’acte dels Rectors/es per reclamar pressupostos dignes (molt necessari) només s’ha traduït en una única acció clara. On són la resta?

 

Joan Guàrdia i Olmos

Compartir

Uso de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per que tingui la millor experiència com usuari. Si continua navegant dona el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, enllaç per a més informació. ACEPTAR

Aviso de cookies