UN OBJECTE I DOS MINISTERIS

UN OBJECTE I DOS MINISTERIS

Doncs així sembla, s’ha confirmat el nomenament del Dr. Manuel Castells com a Ministre d’Universitats del nou govern PSOE-Unidas Podemos. Cal destacar que aquesta opció implica posar al davant d’universitats un acadèmic excel·lent i de trajectòria molt destacada. Vist així, em recorda molt el perfil del Dr. Gabilondo de fa anys, en que el tema universitari era dirigit per gent de l’ofici. Ambdós presenten una trajectòria impecable i d’un gran coneixement del sistema universitari. La diferència, però, és que el Dr. Gabilondo té una ampla experiència en gestió universitària i en el cas del Dr. Castells està per veure. Sigui com sigui, a mi em sembla una bona notícia, especialment pel cas del sistema català que el Dr. Castells coneix directament i que té certes peculiaritats que el fan diferent de la resta de l’estat espanyol. Un altre dia ja parlarem d’aquestes peculiaritats.

On la cosa es complica és l’opció de separar ciència i universitat. Perquè s’entengui, és com si el Ministeri de Sanitat estigués separat entre medicina general i especialitats i que la gestió hospitalària estigués separada en dos ministeris. A qualsevol ciutadà li semblaria curiosa aquesta separació, oi? En el cas de ciència i universitat passa el mateix, per la gent de l’ofici ens sembla una separació inoportuna i que no identifica a les universitats de forma clara i contundent com actors fonamentals de la recerca.

Fet i fet, caldria que el ministeri, per congruència, es digués Ministeri d’Universitats, Ciència, Tecnologia i Transferència de Tecnologia i Coneixement (MUCTTT). Impronunciable, oi? I especialment massa complicat. Però és així com funciona, tot això (i molt més) es fa a les universitats i caldria la homogeneïtat tant de criteris com de polítiques de gestió acadèmica, docent i de recerca. Per tant, no només els rectors s’han oposat en aquesta separació, el propi sentit comú indica la inconveniència de la solució.

Així doncs, cal preguntar-se la raó d’aquesta separació. Jo no la sé. Però sí tinc clar que conformar un govern implica un delicat i fràgil equilibri entre el què cal fer i els compromisos i, clar, m’atreveixo a suggerir que una forma de minimitzar la presència de Unidas Podemos és augmentar el nombre de ministeris o, també, que per no descabalar a l’actual ministre del ram, la solució és separar, altre cop, ministeris. D’aquesta forma tothom content. Ara, si és així, que insisteixo que estic simplement especulant, torna a ser una forma senzilla i clara de mostrar que la universitat és moneda de canvi fàcil.

Al marge d’aquestes reflexions sense valor, desitjar al Dr. Castells tots els èxits del món i confirmar-li que la comunitat universitària el que espera és un lideratge ferm per afrontar els temes pendents (massa); els reptes de futur (molts) i el dibuix d’una veritable estratègia d’universitat i ciència que ens permeti saber on anem.

 

Barcelona, 5 de gener de 2020

Joan Guàrdia i Olmos

Compartir

Uso de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per que tingui la millor experiència com usuari. Si continua navegant dona el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, enllaç per a més informació. ACEPTAR

Aviso de cookies