TORNEN ELS REBROTS

TORNEN ELS REBROTS

No és cap novetat. Tots sabíem que en un moment o altre hauríem de tornar a les mesures de protecció i de control de casos. Sense vacuna coneguda, sense efectes externs i amb molt més contacte social, el nombre de casos ha d’augmentar. L’única cosa que sorprèn, només una mica, és la velocitat en la qual s’ha donat. Avui mateix, la situació comença a fer-se, com a mínim a Barcelona i altres zones del país, molt complicada.

Ningú vol pensar en tornar als confinaments durs del març o abril, però és una ombra assídua que ens persegueix i que ningú vol al·ludir, però que hi és. Estem d’acord en el fet que seria un cop econòmic devastador, i que els milions d’hores d’esforços per a preparar una “nova normalitat” (expressió que em sembla molt desafortunada), haurien resultat del tot inútils.

De cap manera vull donar una imatge de negativitat i de poca confiança, però he llegit que s’ha fet un partit de futbol “d’infectats” contra no infectats i, és clar, amb aquests vímets, quins cistells volem fer? Però no tot està perdut.

Pensem quina és la clau. Tothom coincideix amb la manca de compliment de les normes de seguretat. Com altres vegades, hi ha grups determinats que se’ls fa responsables en primera línia. Quan no són la gent jove, són les reunions d’amics o de famílies o, aquest mateix matí, hi ha qui responsabilitza als turistes francesos que compleixen les normes menys que els catalans, i això explica els rebrots a l’Alt Empordà.

Tantes simplificacions fan que la percepció de tot plegat sigui, per variar, d’una banalitat exasperant. Si la gent no complim com cal les recomanacions i ordres potser hi té alguna cosa a veure el fet que són instruccions contradictòries. Puc anar a la platja però no puc anar al teatre? Puc reunir-me amb amics però no puc anar a un restaurant? Puc fer esport al carrer però no puc sortir a passejar? Algú sap del cert quin és l’efecte de la mascareta i quan és imperdonable no dur-la? Com és possible que els turistes puguin entrar al país i la gent no pugui anar a la seva segona residència?

Fa unes setmanes, en un article sobre comunicació, es deia que qui més parla no té per què comunicar millor. Potser és veritat. Però també ho és que qui no és capaç de transmetre instruccions congruents i raonables tampoc comunica gens. Seguir les normes i recomanacions passa, també, pel fet que siguin coherents i que qui les hem de seguir les concebem millor com a necessàries i coherents amb els objectius que es pretenen assolir. Dictar normes, resolucions, recomanacions i instruccions estarà molt bé, segur, però és del tot ineficaç si no s’expliquen adequadament i, sobretot, si no són congruents amb allò que considerem raonable.

Sembla que allò de la responsabilitat dels ciutadans es tradueix en obeir simplement allò que es dicta. No trobeu que hi falta alguna cosa en aquesta equació?

Però no patiu, no tot està perdut. A la Platja de l’Escala han tancat una seu bancària i en el seu lloc han posat una llibreria. Serà un senyal?

Joan Guàrdia i Olmos
Albons (Girona), 19 de juliol de 2020

Compartir

Uso de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per que tingui la millor experiència com usuari. Si continua navegant dona el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, enllaç per a més informació. ACEPTAR

Aviso de cookies