LA SETMANA DEL “ESTATUTO DEL PERSONAL DOCENTE E INVESTIGADOR”

LA SETMANA DEL “ESTATUTO DEL PERSONAL DOCENTE E INVESTIGADOR”

Aquesta setmana hem estudiat el nou esborrany del Estatuto del PDI que ha fet circular el Ministeri, amb la intenció d’anar més lent del que semblava en primera instància. Ens diuen que, veient el rebombori sorgit en la part social d’aquesta iniciativa, és millor anar més lent que descarrilar per excés de velocitat. No sé si és que ja veig fantasmes on no n’hi ha, que potser sí, però quan vaig escoltar els avisos de sortida en plena pandèmia d’un document tan important, vaig pensar quina seria la raó de tanta pressa.

Primer vaig pensar en l’efecte “ara sí que farem les coses bé i ràpid”, que és molt freqüent en els nous dirigents de qualsevol cosa. Aquesta idea que se sol verbalitzar en públic i en privat, els impulsa a menysprear, sense massa elegància, el que els altres han fet abans i creure, amb una arrogància disfressada d’eficàcia, que només ells o elles són els dipositaris de la veritat revelada. Evidentment, això implica de forma immediata la desqualificació gratuïta de tot i tothom.

Coneixent el tarannà del Dr. Castells aquesta hipòtesi no tenia molt fonament. No és el seu estil. La podríem considerar per a bona part de l’actual equip ministerial responsable d’universitats, que són gats vells, molt més que el mateix ministre i que poden transitar per aquest camí. Vaig assistir a un seminari en línia sobre governança universitària on van dir la seva algunes d’aquestes persones i us puc confirmar que la lletra i la música del seu discurs era aquest i, a més a més, exactament igual que en els darrers trenta anys.

No obstant això, ara he llegit el contingut de l’estatut i la meva sensació és que la pressa en fer-ho circular no només podia estar justificada pel que he dit, sinó que també està basada en un profund desconeixement del que és el sistema universitari públic i de l’actual state of the art.

En primer lloc, existeixen enormes diferències entre universitats. Tan enormes són aquestes diferències que, quan es comparen totes en un sol rànquing universitari, el resultat és una classificació amb escassa validesa ecològica. Barregem l’aigua amb l’oli.

Un sol model de professorat universitari és limitatiu per definició i no respon a cap possibilitat de que cada universitat faci una aposta estratègica per perfils diferencials de professorat.

La nostra realitat (la catalana) està presidida per una greu trencadissa generacional (que ja es diu en la motivació de l’estatut) però de la que no s’aporta ni una sola mesura correctora. Limitar a 160 el nombre d’hores que podran impartir el professorat associat o donar pas al professorat contractat a tot el sistema espanyol no són, de cap manera, solucions estructurals. Els que estem sota el model català en podem donar fe d’això.

Segueix la desconfiança sobre els sistemes de contractació i la formació de les comissions avaluadores. Comissions de tres membres amb dos nomenats per sorteig. Tornem al carrer Vitruvio de Madrid. Els més antics recordaran aquest nom i la raó de fer aquesta analogia. Ara hem de tornar als 9 mesos d’estada pel professorat agregat o titular? Tornem a la incongruència de l’equilibri entre tasques (Las universidades establecerán un tratamiento equilibrado entre las actividades docentes e investigadoras, así como de las de transferencia de conocimiento e innovación, en términos de la dedicación de su personal docente e investigador…), tot i que es reconeix que es pot prioritzar. Cal anar cap a un model molt diferent de la priorització com a excepció. Ni totes les àrees són iguals, ni tothom ha de tenir un perfil equilibrat entre tasques. Se certifica que el professorat ha de ser l’home o dona orquestra, com diu el meu bon amic Dr. Blanc. Homes i dones orquestres cada vegada amb més instruments i amb més malabarismes per poder subsistir en un marc de competència desmesurat i insuportable.

També es proposa identificar docència bàsica i docència complementària. Us recomano la lectura dels punts 12.9, 12.10 i, sobretot, del 12.11. Moltes parts de l’estatut us sonaran conegudes i properes, doncs el sistema català ja ha trepitjat moltes de les coses que ara es proposen com a novetats.
Aquest és el gran problema. El que ens proposen és més del mateix. S’ha fet un restyling precipitat que no aborda els principals problemes a resoldre i que cal recordar una vegada i una altra:

  • Cal recuperar la figura del professor/a ajudant doctor: retenir el talent propi sempre que hi hagi criteris de mèrits coneguts i transparents és un forma de no perdre força i recuperar múscul.
  • Redefinir el paper del professorat associat perquè sigui realment el que cal que sigui amb sous dignes.
  • Fer perfils diferents de professorat. Tothom ha de fer docència i recerca, però podem fer intensificacions reconegudes i valorades adequadament. No com a excepcions.
  • Dins d’una mateixa categoria hem de poder reconèixer els mèrits diferencials. Són molt poques categories de promoció i carrera acadèmica i el sistema de trams té massa biaix. En una situació normalitzada els i les catedràtiques haurien de tenir per davant un mínim de vint o més anys de treball. Així es fa equip i es consoliden línies de treball docent i de recerca. Massa temps per una sola categoria professional.
  • Quina és la raó de la doble via, contractual i funcionarial? A que respon aquest model? Com es transita d’un a l’altre? Els nostres agregats seran TU contractats?
  • Quina raó hi ha per que els rectors i rectores hagin de ser funcionaris?
  • Hem de ser molt més exigents amb la Relació de Llocs de Treball del professorat. Han d’esdevenir veritables guies d’estratègia i gestió de plantilles.

 

En qualsevol cas, el millor és que vosaltres feu una lectura tranquil·la del document i feu les vostres anàlisis. Segur que si ens escolten, entre tots, el podem millorar.

 

 

Joan Guàrdia i Olmos
Barcelona, 5 de juliol de 2020

Compartir

Uso de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per que tingui la millor experiència com usuari. Si continua navegant dona el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, enllaç per a més informació. ACEPTAR

Aviso de cookies