PARLEM DE LES VACANCES

PARLEM DE LES VACANCES

Em sap greu, però no he pogut deixar de fer-ho. La setmana passada va ser la setmana on semblava que el món s’acabés i que després del dia 31 de juliol no hi ha hauria més realitat. Hi havia un regust d’estiu i vacances en l’ambient que feia d’aquesta setmana un temps especial, carregat de ganes de no fer i de fer altres coses a la vegada. Un contrasentit comprensible. En els àmbits universitaris també passa el mateix i aquests dies anteriors han estat dies de “a setembre caldrà fer …” o “ara ja no hi ha massa temps de …”. Vaja, com a tot arreu. Però amb una diferència significativa … i és que …

El professorat te tres mesos de vacances. Afirmació gratuïta? Click To Tweet

Com tothom sap. Cada any es repeteix la mateixa cançó i de forma reiterada. La convicció generalitzada d’això és tal que és inútil argumentar ni tan sols indignar-se davant de les afirmacions gratuïtes de molts. No hi ha res a fer, simplement és així. El professorat te tres mesos de vacances i això és un axioma laboral. De res serveix que enviïs fotos del pàrquing ple, de res que estiguis operatiu al 100%, de res que segueixis enviant treballs a publicar o que els revisis o que els preparis; o que segueixis tramitant expedients administratius o analitzant dades o milions de coses més. Res pot amb la convicció general que … estem de vacances. I això succeeix simplement per que …

Quan no hi ha classes ni exàmens les universitats estem de vacances. Res pot amb aquesta convicció Click To Tweet

I és aquí quan la qüestió es complica i em fa pensar que no ens expliquem prou be a qui ens paga el sou. Deu ser que no podem explicar el que fem perquè estem, potser, un pel fora del circuit de les feines habituals amb un horari i un perfil laboral ben definit. Clar, això no hi és i més a més, es vulgui o no, és inevitable. Però no és excusa per no intentar explicar-nos millor, amb més intensitat, amb més transparència i amb dedicació. Divulgar ciència, fer-ho obrint la porta de les universitats, ser permeables als demés, parar l’orella al que hi ha fora de les nostres parets i fer que la gent entri i ocupi els espais per saber com som, que fem i a que dediquem el temps lliure.

Penso que tot seria més senzill si fóssim més planers i ens deixéssim veure amb més transparència del que habitualment ho fem. Si així fos, potser qui m’ha preguntat “-Què tal després de més i mig de vacances.”, s’ho hagués pensat dues vegades per ximple i despectiu. Però no ha estat així, avui també m’ho han preguntat.

 

Bon estiu a tothom

Compartir

Uso de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per que tingui la millor experiència com usuari. Si continua navegant dona el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, enllaç per a més informació. ACEPTAR

Aviso de cookies