LES VISITES A DOMICILI

LES VISITES A DOMICILI

Aquesta setmana s’ha fet públic (a bombo i platerets) que el nou Ministre d’Universitats, el Dr. Castells, visitarà totes i cadascuna de les universitats del sistema espanyol. Si tenim en compte el nombre d’universitats a visitar, podem fer una simple simulació de l’organització de l’agenda del ministre. Hi ha 76 universitats (26 de privades i 50 de públiques) de diferents grandàries, característiques i ubicacions geogràfiques. Visitar la Universitat de Barcelona no és el mateix que visitar la Universitat Pública de Navarra, per posar un exemple. També hi ha diverses formes de visitar una universitat. Una cosa és reunir-se amb els equips de govern, deganats i Consell Social en una assentada, i una altra molt diferent és fer una visita pels centres, laboratoris i serveis. No sabem quina és la intenció del ministre, però si suposem que és la forma més simple, podem preveure que necessitarà un mínim de tres hores per visita i que pugui encadenar-ne algunes de geogràficament properes. Vist així, implica uns dos dies de desplaçament (17 comunitats autònomes + 2 universitats estatals) que ens porta uns 80 dies i en aquest espai s’han d’organitzar unes 230 hores de reunions. Aquesta és l’opció més simple.

Si es volen visitar, en sentit estricte, les universitats i s’inclouen edificis, laboratoris, serveis i moltes altres coses, aquests càlculs s’incrementen de forma exponencial fins a necessitar un temps que no cal mencionar per ser massa exagerat.

Potser algú vol veure en això una crítica a les visites. Tot al contrari. Que jo recordi és la primera vegada que un ministre vol fer-ho, doncs els i les que jo he conegut van donar per bona la CRUE com la forma de reunir-se amb el sistema universitari espanyol. Reunir-se conjuntament amb 76 rectors i rectores pot ser molt protocol·lari, però gens operatiu o efectiu. Com a mínim, ara es vol anar a les universitats, que és molt diferent a fer-les venir.

Però pensem quin és l’efecte de tot plegat. Més enllà de la bondat de la mesura, pensem en l’eficàcia de la mateixa. En situacions d’emergència les accions protocol·làries poden ser un pur exercici de diletantisme i de manca de projecte. No tinc cap recança en afirmar que tenim feina i que és urgent, i que les visites a domicili sempre ajuden, especialment si es fan al principi del mandat. Si es fan al final del mandat no són més que estratègies electorals de baixa volada. Però, en paral·lel, posem-nos a treballar per una nova realitat universitària, que ja fem tard.

Tenim recerca puntera sense pressupost, oferta de graus desaforada, manca de transferència, precarietat professional de PAS i PDI, i, el que sembla més increïble, ara comencem a tenir places de PAS i PDI però no tenim polítiques de desplegament ni d’uns ni d’altres.

Les visites a domicili són maneres properes i puntuals d’atendre els malalts i cal no perdre-les, però sempre que no siguin una simple cortina de fum quan no se sap que fer, ni com fer-ho, ni amb qui, ni, encara pitjor, per a què.

 

 

Joan Guàrdia i Olmos

16 de febrer del 2020

Compartir

Uso de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per que tingui la millor experiència com usuari. Si continua navegant dona el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, enllaç per a més informació. ACEPTAR

Aviso de cookies