LA QÜESTIÓ DELS ASSOCIATS

LA QÜESTIÓ DELS ASSOCIATS

 

Una de les coses bones que ha portat el nou ministre és posar en els titulars del diaris de tota Espanya el problema dels associats. Dic que n’és una, doncs s’ha de reconèixer que en la seva primera compareixença en comissió va deixar diversos missatges que convé tenir en consideració i que són importants. Va parlar de taxes, d’una nova llei d’universitats, d’un estatut nou pel professorat, de governança i també va deixar caure de forma explícita la qüestió dels associats. Ha parlat de la precarietat de contractació i de la ferma decisió d’acabar amb el problema que arrosseguen els associats. 

Si no entrem en detalls, tots els missatges donats són bons i em sembla que és bo que es digui i es publiqui una llista (petita) de temes urgents que es volen abordar. Han aparegut molts articles en premsa que descriuen aquest escenari i que, per ara, són lúnica referència que tenim. En aquests articles també es diu, amb raó, que no es van donar detalls de com solucionar els diversos problemes a resoldre. Però en aquest marge de confiança, ja va bé que es digui el què i esperarem a saber el com per més endavant. 

Però cal fer un punt d’atenció quan es parla del tema dels associats. Les raons que cal considerar per ser prudents en aquesta qüestió són dues. La primera és que en els darrers anys s’han generat multitud de conflictes sindicals i judicials per aquest tema i la sensibilitat sobre això està a flor de pell, i, la segona, és que la figura del professorat associat és de vital importància per moltes de les titulacions actuals i depèn de com s’enfoqui pot ser pitjor el remei que la malaltia. 

La qüestió a abordar és identificar exactament de què parlem quan es diu “la qüestió dels associats”. Si fem referència a les seves condicions laborals, aquestes són, per a la majoria, impresentables. Ni els sous ni les condicions són les pròpies per incorporar professionals de prestigi que vulguin aportar la seva experiència a les nostres aules. En molts casos fan una docència inadequada (fan assignatures troncals quan el seu perfil és un altre) amb sous que fan avergonyir a qualsevol. És cert que aquí hi ha diferències substancials entre universitats i que en algunes els sous són una mica més presentables que en altres. No em feu dir noms, no cal. 

Ara bé, hi ha associats que fan la docència que els pertoca i que aporten la seva experiència professional a les nostres aules. Cobren poc, molt poc, però fan una feina excel·lent i necessària. 

Però el problema real és doble. D’una banda, hi ha associats i associades que durant força temps han assumit molta docència i han seguit fent recerca d’alt nivell i que encara no s’han pogut estabilitzar. Són professors i professores que en acabar la tesi volen seguir vinculats a la universitat i que la solució que es va donar en plena crisi va ser la de contractes abusius a canvi de poder seguir vinculats als seus grups de recerca, fent recerca i docència amb sous de misèria. Aquest professorat s’ha anat estabilitzant en els darrers dos anys gràcies a la modificació de la taxa de reposició i com que son perfils d’alta qualitat, han estat acreditats i han anat accedint a diverses places. Encara queden perfils com els descrits per estabilitzar, però en un parell d’anys més quedarà resolt. La derivada perversa de tot plegat és que estem contractant professors i professores lectores (la primera categoria estable) a persones acreditades per catedràtic i més grans de 40 o 50 anys. Tots és tan boig que incorporem lectors i lectores amb currículums més portents que alguns dels membres de les comissions que els jutgen. 

D’una altra banda, tenim un problema més greu. En diverses àrees acadèmiques (no poques) hi ha professorat associat que, degut a la misèria de sou que cobren, ha hagut de compaginar la seva tasca universitària amb feines fora de la universitat per poder subsistir. Fixeu-vos que dic feines fora de la universitat com a feina secundària. Si la condició d’un associat és la de ser un professional de reconegut prestigi per incorporar la seva experiència a les aules, aquí el que hem fet és emprar aquesta figura contractual per retenir talent i cobrir docència com sigui, amb uns sous tan precaris que han hagut de fer veure que eren professionals fora de la universitat per complir la normativa i per subsistir. 

Aquest segon perfil de multi treball ha estat incompatible amb la generació d’un currículum en recerca de prou nivell com per ser competitius en comissions de lector i no diguem sota el paraigües del Serra Hunter. Vaja, que tenim professorat que ha fet la mateixa docència (en quantitat) que un professor ordinari a temps complet, que ha cobrat un sou ridícul i que no té un currículum en recerca adequat a lexcel·lència que ara es demana. Algunes àrees acadèmiques estan farcides d’aquests perfils mentre que en altres són “rara avis”. 

Resoldre la qüestió dels associats implica saber de què parlem, com es detecten, quines accions es posen damunt la taula ajustant-se als diversos contextos acadèmics, com s’articulen accions de disseny tan precís que realment siguin solucions adequades al cas i a les circumstàncies. Parlar dels associats és, també, articular accions complementàries per no tornar-hi, per respectar la feina d’aquest professorat que han aguantat molta docència durant els darrers deu anys de misèria. Ja ho deia l’altre dia un d’aquests articles de premsa quan sentenciava: “ara que hi ha places de professorat resulta que no hi ha política de professorat. 

 

Joan Guàrdia i Olmos

Barcelona, 23 de febrer de 2020 

 

Compartir

Uso de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per que tingui la millor experiència com usuari. Si continua navegant dona el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, enllaç per a més informació. ACEPTAR

Aviso de cookies