LA MONEDA DE CANVI

LA MONEDA DE CANVI

 

Fa dies que sabem que hi ha acord de govern entre el PSOE i Unidas Podemos (UP), i ja corren pels mitjans i les xarxes els noms de ministrables i de ministeris. Alguns diran que les universitats no han d’intervenir en política i que s’han de mantenir al marge d’aquests afers. Res més lluny de la realitat. Ja em direu si no hem d’intervenir en política quan les primeres reclamacions de la CRUE i l’ACUP és l’existència d’un ministeri específic per a la recerca i universitats o quan, encara més contundent, un dels primers ministeris implicats en l’acord PSOE i UP és el Ministerio de Ciencia y Universidades.

Tampoc és que aquest sigui un escenari nou. Fa uns quants anys que en el Govern de la Generalitat de Catalunya s’empra el tema universitari com la torna del pa. Ja sé que molta gent no recorda que és la torna del pa, però els que ja tenim una edat, o dues, encara ho tenim present: aquell trosset de pa que a la fleca afegien per completar el pes i que era un simple complement. Els governs de CiU, els tripartits i els independentistes no han contemplat el sistema de recerca i universitari com un àmbit de govern prou rellevant com per fer-ne un punt fort de negociació en el repartiment d’àrees de govern. Vaja, com la torna del pa.

Ara, la “mise en scenne” entre el PSOE i UP és la prova evident que les polítiques universitàries i de recerca són secundàries. I no ho dic pel fet que acabi estant en mans d’UP. De cap manera. Simplement perquè ha estat una concessió que el PSOE ha fet sense cap esforç. En la negociació de governs de coalició el partit gran mai no renuncia a una àrea valuosa a la primera de canvi. Però aquí, qui ha d’assumir la presidència del govern espanyol cedeix ciència i universitats forçat per la “genial” jugada de la repetició electoral a la primera de canvi. I a sobre hi ha acord.

L’actual ministre en funcions del PSOE del ram deu estar content. I nosaltres tornem a ser moneda de canvi del joc de trivial de la política de baixa volada. Les aspiracions de la gent propera al PSOE que ja s’imaginaven gestionant ciència i universitats, s’han quedat frustrats, mentre que han emergit les pretensions de la gent de UP. Ambdues legítimes, pero cap d’elles basades en les raons del compromís per gestionar o tenir un projecte enlluernador per a la universitat i la ciència espanyoles.

S’argumentarà que no és el mateix el Ministerio de Economía que el Ministerio de Ciencia y Universidades i és cert, no són el mateix. Probablement el primer té un interès mediàtic superior, més portades i més reclam televisiu que el segon. Però si aquest és el criteri no m’estranya que anem com anem. Ningú recorda les recents dades del CEO on les universitats són les institucions de més confiança dels catalans? Potser si algú estudiés una mica més i estigués menys pendent de les xarxes les coses podrien millorar. No nego la crua realitat del món en que vivim, seria il·lús, però segueixo constatant que el món dels polítics i el de la política no coincideix amb el món de la gent del carrer, i aquests estem una mica cansats de pagar tanta festa on no hi som mai convidats.

 

Joan Guàrdia i Olmos

 

Compartir

Uso de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per que tingui la millor experiència com usuari. Si continua navegant dona el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, enllaç per a més informació. ACEPTAR

Aviso de cookies