ARRANCA EL GRUP DE TREBALL CATALUNYA 2022

ARRANCA EL GRUP DE TREBALL CATALUNYA 2022


Efectivament, ahir ja es va anunciar que en els pròxims dies es farà la primera trobada virtual del grup de 30 experts multidisciplinaris que han de preparar, per encàrrec del govern, un pla per la Catalunya del 2022. És una bona notícia, molt bona. Tot el que sigui definir plans i estratègies de futur és bo. Que algú pensi en el que ha de venir i quina és la millor manera de fer-hi front, més ben preparats ens agafarà a tots i totes. Aquest grup està coordinat per dues persones ben conegudes i representatives dels vents de canvi (Genís Roca i Victòria Alsina) i sóc dels que espero un bon document. Si es vol crear un pla per a fer quelcom, vol dir que el que fèiem fins ara no ha demostrat ser reeixit i adequat. No seria congruent voler un país modern i no viure en la innovació i en la consecució de noves fronteres i espais.

Vull fer, però, tres comentaris que m’han sorgit davant de la notícia d’ahir a La Vanguardia i també a la llum de com els dos coordinadors expliquen el repte que han de concretar.

Segurament és ignorància meva i, per tant, el que diré no té massa fonament. Al principi de l’aparició d’aquesta iniciativa es deia que a finals de juliol hi hauria un primer document de treball. Potser sóc massa pessimista, però a mi em sembla que a hores d’ara, un objectiu tan important com és un pla per Catalunya no encaixa amb un primer document d’aquí a tres setmanes. En tot cas, el que més em grinyola és que es vol posar en marxa un pla per Catalunya el 2022! D’aquí dos anys, en el millor dels casos. Un pla estratègic per un país, per petit que sigui, em sembla que demana més temps.

D’acord, suposem que el 2022 es posa en marxa un pla per Catalunya i que els 30 experts i expertes han fet una feina de consens i d’innovació que permet que el govern de torn legisli durant el 2021 tot el que calgui per a fer-ho factible. El problema és que, com afirmen els mateixos coordinadors, “no ens relacionem amb els polítics”. Han rebut un encàrrec del Govern per a fer una feina fixada pel govern (polític) però n’estan al marge. La Dra. Alsina ho matisa dient que parlaran amb les institucions (ajuntaments i grups parlamentaris, entre d’altres). No trobeu una certa manca d’incardinació entre les voluntats polítiques i els desitjos i compromisos de futur d’un grup d’experts? Les recomanacions, per bones, raonables i innovadores que siguin, si s’han de fer realitat, han d’estar presents en un document tan poc emocionant com els pressupostos de la Generalitat de Catalunya. Tot el que no sigui això és fer volar coloms.

La dosi de realisme necessària per comentar els esdeveniments de l’actualitat no ha d’estar renyida amb les ganes que aquest pla sigui un revulsiu tan potent que ens modifiqui el panorama d’un país que, en sintonia amb una crisi de valors democràtics i de respecte pels afers públics, s’està acomodant de forma acrítica a un “anar passant” insuportable.

Per tancar aquest breu comentari, m’ha sorprès enormement trobar una única referència al sistema universitari. Una simple i breu frase que implica un missatge molt potent. Afirma la Dra. Alsina: “Fa dècades que diem que les universitats s’han de repensar. Doncs ha arribat el moment”. Hi estic molt d’acord. No es pot dir més clar. El sistema universitari s’ha de repensar. Dit això, la frase m’ha impactat enormement. Primer per la facilitat en que es pronuncia i el que implica. Repensar les universitats (en plural) a partir de quina base? Amb quin marc legal? Amb quin marge de maniobra? De quina manera aquest repensar es fa compatible amb l’autonomia? Repensar què? Mentre les repensem què fem? Seguim així? Com encaixa això amb temes com la Llei de la Ciència? Què li diem a la gent jove, que estem repensant les universitats? Què fem amb els grups i equips de recerca que estan caient per manca de finançament? Què fem amb una oferta de graus públics hipertrofiats? Què fem amb un cos de professorat envellit? Què fem amb un model de finançament anacrònic? Què fem amb una administració anquilosada i burocratitzada fins a la desesperació? Què fem amb infraestructures antigues i insuficients? Què fem amb un panorama tecnològic a les universitats que demana a crits una modernització urgent? Què fem amb un sistema de beques insuficient i antic? Què fem amb una reducció del 12% del PIB pel pròxim any?

La llista de preguntes pot ser més gran i específica, però no cal. No cal. Simplement que pot ser temerari fer afirmacions tan contundents com aquestes quan el tema és tan complex i condicionat. M’espanta que es vulgui reduir a una simple declaració d’una línia.

Un primer aspecte que entre tots hauríem de mirar de canviar, ja pel 2022 (i si fos el 2021, millor que millor), és que els documents fets per gent experta, com els que integren aquest Grup de Treball, per generar un pla important no hauria de convertir-se en paper mullat. De la mateixa manera que els experts no haurien de vessar l’aigua, no sigui cas que es mulli abans d’hora.

Joan Guàrdia i Olmos
Albons (Girona), 12 de juliol de 2020

Compartir

Uso de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per que tingui la millor experiència com usuari. Si continua navegant dona el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, enllaç per a més informació. ACEPTAR

Aviso de cookies