FINAL DE CURS

FINAL DE CURS

És el moment de les notes, ho recordeu? Allò de les notes finals quan el curs s’acaba. Doncs quasi hi som! És cert que encara queda una setmana de feina fins a les veritables vacances d’agost, però podem començar a fer un petit balanç del curs. Jo us mostro el meu. No té més valor que la meva pròpia reflexió de professor veterà i protegit (una mica) per l’arrogància de l’experiència (que hauria de ser vacuna de la banalitat, però que no sempre funciona).

Ha estat un curs amb un inici habitual, sense especials ensurts i amb la normalitat de la rutina acadèmica. No teníem previst cap esdeveniment especial, cap novetat rellevant. Un curs més. De fet, això ja és indicador d’una certa passivitat universitària que no lliga massa amb el que hauria de ser un lloc de creativitat i moviment constant. Però, en sintonia amb el que està succeint en general (la universitat és un reflex del context social), nosaltres estem caient en una rutina i una passivitat on la innovació sembla fer nosa, la veritat és incòmode i dir les coses òbvies pel seu nom ens posa, moltes vegades, al costat d’allò políticament incorrecte.

I així va començar. Però tot es va truncar després de Nadal i hem passat d’una malaltia que es va intuir com una grip a una situació de crisi sanitària i econòmica mai vista. Malgrat que molts -jo mateix- ens hem encaparrat en donar visions optimistes sobre l’esdevenir de les coses, la realitat ho ha posat, i encara ho posa, molt difícil.
Quina ha estat la resposta davant d’aquest panorama? Doncs diversa i confusa. Potser no hi ha altra manera, però no hem demostrat ser eficaços en tots els angles que té el tema. Destaco algunes reflexions breus per no cansar.

  1. En la part positiva hem d’incloure coses com el resultat del confinament, la gestió de les emergències sanitàries, el treball dels sanitaris, dels mestres i dels docents. També la responsabilitat compartida d’aquelles setmanes, amb poques excepcions, va ser exemplar. Ja hem oblidat les escenes de les 20 hores, però hi van ser. Vull recordar, un cop més, el treball a casa de molta gent, de les dones a les quals s’hi va afegir un plus imposat de cuidadores, d’un teletreball mal entès i d’una pèrdua dels límits entre feina i vida personal. Impagables moltes de les coses fetes pels estudiants durant el confinament. Òbviament hi ha hagut de tot, però han ajudat i s’han ajudat.
  2. Pel que fa a la part no tan positiva hem vist massa improvisació, una gestió de les xifres interessada i fosca, sense credibilitat. Un ús pervers de la política on hem tingut evidències recurrents: els nostres representants no han vingut a servir, han vingut a servir-se. Instruccions contradictòries, confuses, fins i tot inintel·ligibles. Mesures que no es poden aplicar. El paper tot ho aguanta i ha estat més important dir què es feia que fer-ho amb seny. Comunicar constantment sense autocrítica i amb un discurs allunyat de la realitat de la gent i dels veritables problemes. Comunicar una gestió ben feta quan no hi ha hagut ni tàctica ni estratègia. Baralles polítiques per encobrir la incompetència i discursos buits per ocultar la manca de propostes. Tactisme de vol baix amb espurnes de mala bava. I absència d’humilitat, i absència de proximitat real. Una orfandat esfereïdora davant dels compromisos que articulen la res publica.

 

Ara estem en la fase dels rebrots i lamento no poder esperar canvis profunds en la manera de fer. Ens estem acostumant a un panorama de restriccions i crisi econòmica d’enormes i tràgiques conseqüències. Segueixo sense escoltar ningú amb propostes de futur que engresquin.
Ras i curt, no soc capaç d’entendre com és possible que sigui més important discutir sobre l’oci nocturn que parlar d’incorporar personal sanitari a la xarxa pública per respondre als reptes pendents. No entenc com pot ser més important fer un web no urgent, com sigui i al cost que sigui, que preocupar-se de com incorporar professorat ben format i competent per fer una docència no presencial que, us ho garanteixo, és dura i difícil. No entenc com no preparem condicions de teletreball adequades per a tothom, en lloc d’esperar que els esdeveniments ens portin a un confinament dur sense haver après res de res.

Temo que el meu discurs és poc optimista. Segur que els amics i amigues que llegeixin aquest text abans de publicar-se em diran que és massa negatiu. Però m’anticipo i dic que no, que de cap manera. El que vull manifestar és tan evident que m’incomoda escriure-ho, però m’esgarrifa la molta força perduda, la molta feina ben feta gràcies a actituds gairebé heroiques que només es pot intuir. Malgrat els coneixements i les ganes, el sistema està col·lapsat amb i des de la mediocritat. Cal separar bé els esforços de la gestió mediocre de baix nivell en la que importa més el càrrec que el servei. Les ganes, la força, la voluntat, les idees, la capacitat, les propostes i una tossuda necessitat de no quedar-nos impassibles davant de tanta feina per fer, estan intactes, i és per això que el meu optimisme, malgrat semblar lleu a dia d’avui, hi és i continuarà. Perquè crec en el concepte de societat ferma.

Com exemples encoratjadors, les xerrades que estem tenint amb gent molt significada (https://www.youtube.com/watch?v=ZxXbZRRc0Ok&t=181s) sota l’etiqueta #repensantlauniversitat. Repensar la universitat només és un gra de sorra del què cal fer, que és repensar-nos i reinventar-nos amb cura i seny; respectant allò que funciona i millorant allò que no, amb una profunda voluntat de transparència, de gestió democràtica i de respecte a la diversitat, on els mèrits siguin el criteri, i la justícia, la garantia. Jo només puc parlar del que sé, que es limita a la Universitat, i no a tota, però vull pensar que en altres àmbits de la vida pública el sentiment és compartit.

 

Hago pájaros de barro y los echo a volar.
Manolo García.

 

Joan Guàrdia i Olmos
26 de juliol de 2020

Compartir

Uso de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per que tingui la millor experiència com usuari. Si continua navegant dona el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, enllaç per a més informació. ACEPTAR

Aviso de cookies