Feminisme universitari

Feminisme universitari

Ja sé que és oportunista, òbviament. Aquest és un tema sobre el qual els homes en parlem quan toca, quan el tenim davant, i sobre el qual no en parlem durant la major part del temps. Però l’excusa no és petita perquè l’èxit de la vaga del dia 8 de març d’enguany a les universitats ens obliga a pensar si existeix un feminisme universitari. Les darreres dades oficials xifren en un 72% el seguiment de la vaga a les universitats catalanes. Aquest percentatge, però, es queda curt, per exemple, a la meva facultat (Psicologia UB) on va ser massiva.

 

Haig de reconèixer que les vagues, en el meu ofici, tenen molt poc impacte en termes de ressò social i mediàtic. En la línia d’indiferència col·lectiva que les universitats generem, és poc important si en fem o no, no molestem a ningú si la fem i no deixem de molestar a ningú si no la fem. Sempre he pensat que aquest instrument legítim l’hauríem de repensar quan es parla d’universitats. Ara bé, hi ha un petit detall que cal recordar i que és d’una importància crucial: les vagues a la universitat s’han d’interpretar com un indicador de moviment col·lectiu amb la contundència de la intensitat del seguiment i sense el component de la molèstia que altres vagues poden generar. Vaja, que encara que no molestem a ningú, quan som molts i moltes, la societat faria bé en fer-hi atenció.

 

I això és el que ha succeït. Aquest dia 8 de març ha estat infinitament més contundent que cap altre. I, per tant, a partir d’aquí haurem de parlar d’un feminisme universitari. No pas perquè es diferenciï de cap altre ni per cercar un elitisme intel·lectual injustificable, sinó perquè és un moviment protagonitzat per gent jove i majoritàriament per dones joves. I això és molt significatiu i important.

 

És tant important que la comunitat universitària faria bé d’entendre que no és nomes un moviment exclusivament reivindicatiu (que també ho és), car té un fort component de protagonisme. Donar protagonisme al moviment de les dones universitàries és una opció que feminitza la reivindicació des de la visió de les dones joves universitàries que seran les que escriuran bona part del futur. I faríem bé tots plegats, i la comunitat universitària en primer lloc, en reconèixer aquest moviment potent, reeixit i carregat de raons per construir una realitat en la que les dones i els homes visquem en un món més just i solidari.

 

Aquesta és la bona noticia: veure un moviment jove i fort que escriu la seva pròpia estratègia, amb les contradiccions que implica la complexitat de l’actual context, però amb la convicció que el futur els pertany.

 

Però també hi ha una notícia dolenta: en els darrers anys he observat en el meu entorn signes inequívocs de retrocés i d’involució. Actituds i conductes de control masculí, d’assetjament indirecte, de respostes displicents, de comportaments propers al micromasclisme, de condescendència femenina injustificada als petits detalls, i d’altres que podria explicar i que veig quan estic a classe i a la facultat. I com que això és així, em preocupa que el que es guanya per una banda es perdi per una altra. Les universitats, com en altres qüestions, hauríem de ser el punt de referència de la societat, però em temo que, també com en altres qüestions, seguim quiets i muts.

 

Hi ha un feminisme universitari que cal reconèixer i valorar. La comunitat universitària no és una comunitat qualsevol i tenim la responsabilitat de ser molt més crítics i molt més incisius. Tot el que es fa i s’ha fet està bé, sense cap dubte, però a voltes té un to massa decoratiu i de “façana” que no ens fa diferents d’aquells que el dia 8 de març parlen perquè han de dir alguna cosa. Nosaltres hauríem de parlar cada dia perquè tenim moltes coses a dir (i a ensenyar).

 

 

Joan Guàrdia i Olmos

Compartir

Uso de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per que tingui la millor experiència com usuari. Si continua navegant dona el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, enllaç per a més informació. ACEPTAR

Aviso de cookies