COM ÉS QUE NO ESCOLTEM A L’ALUMNAT?

COM ÉS QUE NO ESCOLTEM A L’ALUMNAT?

Ha estat pura casualitat. Aquesta darrera setmana he tingut l’oportunitat de xerrar amb diversos estudiants universitaris, de grau i de màster, de la UB i d’altres universitats amb seu a Barcelona. No vull dir que siguin converses representatives de l’estat de l’art, però he de reconèixer que és molt estimulant escoltar el que diuen. Tot va venir d’una conversa informal sobre temes vinculats amb els resultats acadèmics que l’alumnat rep a la universitat i que s’associen a uns altres que ja fa temps vàrem analitzar. Les dades mostren, per dir-ho ras i curt, una reducció de dispersió enorme entre les notes d’accés obtingudes a la selectivitat i les obtingudes durant els estudis universitaris. Vaja, que la mitjana de les qualificacions universitàries són més elevades que les que s’obtenen a la selectivitat i que els resultats són més iguals entre l’alumnat.

Interpretar aquest fenomen no és fàcil, però sembla clar els sistemes d’avaluació i les puntuacions quantitatives que se’n deriven no són prou discriminants. Tendeixen a igualar, no a discriminar entre rendiments.

A mi aquestes dades sempre m’han resultat molt inquietants, perquè ens indiquen que els sistemes d’avaluació que fem servir no són els adequats. Probablement hem interpretat l’avaluació continuada de la pitjor manera possible. Però el més interessant va ser escoltar què diuen alguns estudiants davant d’aquestes dades. Només faré un resum molt breu dels comentaris més reiterats:

 

  • No els sorprenen els resultats, ho troben d’allò més normal.
  • Per ells l’avaluació continuada és un mecanisme d’esgarrapar punts en proves fàcils i assequibles, no pas un sistema integral.
  • No perceben les proves que integren les avaluacions continuades com una representació d’un sistema coordinat d’avaluació.
  • Troben enormes diferències entre assignatures, que no entenen ni els hi expliquen.
  • Assumeixen com un fet curiós que s’aprovi a més d’un 90% en una assignatura a la universitat.
  • Òbviament aquest “status quo” els va d’allò més bé.
  • No tenen la percepció que siguin avaluats en allò que importa. Moltes avaluacions les consideren supèrflues.
  • Anar a classe és prescindible.

 

No vull valorar res del que us explico, segurament cadascú pensi coses diferents del que us reprodueixo. Tampoc sé molt bé si això seria compartit per molt més alumnat. Només sé que el que diuen sona molt sensat i gens improvisat. Potser que escoltem als estudiants més sovint?

 

 

Joan Guàrdia i Olmos

Barcelona, 8 de març de 2020

 

Compartir

Uso de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per que tingui la millor experiència com usuari. Si continua navegant dona el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, enllaç per a més informació. ACEPTAR

Aviso de cookies