ENS TORNEM BOJOS PELS RÀNQUINGS

ENS TORNEM BOJOS PELS RÀNQUINGS

 

Altre cop tornem als mateixos tòpics. Només cal que el rànquing de Shanghai (http://www.shanghairanking.com/) aparegui perquè tornem als mateixos arguments i comentaris de cada curs. Portem 18 resultats (des de 2003) i al principi passaven molt més desapercebuts. Actualment, els diaris en fan notícia i alguns hi posen cullerada. I és el que han de fer. Les universitats som notícia de tant en tant i sempre és bo que en parlem. Ara, és força decebedor revisar els comentaris fets cada any per comprovar que són els mateixos o semblants i que, curs rere curs, no avancem. És allò del culebrot d’estiu, però en format universitari.

Podem resumir en dos grans blocs les respostes als resultats del Academic Ranking of World Universities (ARWU):

  • Els que valoren els resultats com a molt positius doncs, donades les circumstàncies, les posicions d’algunes universitats són rellevants.
  • Els que davant dels mateixos resultats els valoren com a molt negatius ja que no hi ha cap universitat catalana o estatal en el grup de les capdavanteres.

No és que m’estranyi que davant de les mateixes dades les interpretacions siguin diametralment oposades. No és el primer cop ni serà el darrer. Però és una mica fatigant que, tant en un cas com en l’altre, les valoracions que es fan no sempre estan fonamentades en un coneixement profund de què impliquen aquests rànquings i el que signifiquen.

Faríem tots bé si, més enllà dels comentaris gratuïts dels que opinem pel plaer d’opinar, ens fixéssim en alguns detalls importants per saber del que parlem quan es rebin els propers valors de Shanghai.

Per no cansar, 10 detalls:

  1. Cada rànquing té uns indicadors diferents i són difícilment comparables. A vegades, per tipificar una universitat s’estima la mitjana (potser millor la mediana) dels llocs que ocupa en els diferents rànquings. Però comparables, el que es diu comparables, no són.
  2. Hi ha indicadors molt discutibles. Shanghai fa servir, per exemple, el nombre de premis Nobel en algunes especialitats. És obvi que és un indicador poc discriminatori. Per definició hi haurà poques universitats que en tinguin, doncs hi ha pocs premiats. Conseqüència, és un indicador biaixat, encara que sigui una dada que tothom compren. Clar que tenir premiats i premiades Nobel és important. Però no és discriminant. És com si per valorar un equip de futbol de segona divisió tinguéssim en compte si han guanyat la Champions. Difícilment estarà en els llocs preferents.
  3. Tots els rànquings publiquen clarament quins indicadors fan servir i com els combinen. És un bon exercici de transparència. La recollida de dades és a vegades complicada i no sempre fàcil.
  4. Fer un rànquing d’universitats tan diferents i en àmbits tan asimètrics és discutible. En un mateix rànquing es barregen universitats amb diferències enormes de pressupost i de possibilitats. És com si algunes universitats comencen la cursa uns quants metres per davant. No tenir les mateixes opcions de sortida no afavoreix que el resultat sigui simple d’estudiar.
  5. Posem el cas de la meva universitat, la Universitat de Barcelona (UB). Enguany l’única dins de les 200 millors del rànquing. Exactament la número 182. Aquest és un bon resultat? Sí o no? Doncs la resposta la construeix cadascú a partir de quatre detalls. Per exemple:
    1. Hi ha 1000 universitats al ARWU. Vist això hi ha 181 universitats que en aquest rànquing apareixen millor que la UB. Però n’hi ha 818 que ens canviarien el lloc.
    2. El resultat anterior indica que la UB està en el centil 82 (C82) i això vol dir que estem en la zona just anterior a l’excel·lent en un examen. Si és que ho fos, que no ho és pas.
    3. Però obrim el focus, al món hi ha aproximadament unes 18000 universitats més unes 7000 institucions universitàries. Vaja, vist així, la UB enguany estaria en el centil 99 (C99). És obvi que això és un joc retòric, doncs no tots estan en els rànquings. Però és indicatiu de la posició real.
    4. Entre la primera del rànquing (Harvard) i la UB hi ha una diferència de pressupost enorme. Al 2018 Harvard tenia 39.200 milions de dòlars, la UB al mateix any uns 500 milions de dòlars. Una Odds de 78,4.
    5. La segona Universitat (Standford) al 2018 tenia un pressupost de 35.000 milions de dòlars. Si 4.200 milions de dòlars fa perdre un lloc a Shanghai, vol dir que la UB no podria ni competir per perdre llocs.

Podem donar més indicadors però no cal. Que cadascú ho valori com cregui millor. Però la veritat és que el panorama pot ser complicat si es vol jugar all joc dels rànquings.

Sabeu qui és Michael Mmoh? No? És el jugador 182 de l’ATP. Té 281 punts acumulats a dia d’avui enfront dels 10220 de Djokovic. Una Odds de 36,37. I aquí tots juguen en les mateixes condicions però no amb els mateixos recursos. També és cert que de Djokovics n’hi ha pocs.

 

 

Joan Guàrdia i Olmos

Barcelona, 16 d’agost de 2020

 

M’han ensenyat aquesta frase: Practico deportes de riesgo. A veces digo lo que pienso. Li fa dir Quino a Mafalda.

 

Compartir

Uso de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per que tingui la millor experiència com usuari. Si continua navegant dona el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, enllaç per a més informació. ACEPTAR

Aviso de cookies