ELS MALS DE LA UNIVERSITAT CATALANA SÓN SISTÈMICS

ELS MALS DE LA UNIVERSITAT CATALANA SÓN SISTÈMICS

Després d’uns mesos de silenci volgut, és moment de retornar a ordenar paraules escrites per traduir idees i pensaments; tampoc és que sigui estrictament necessari fer-ho regularment ni de forma compulsiva, però si és veritat que trobava a faltar ordenar els pensaments de manera que puguin ser escrits i això si que m’ajuda a preparar, elaborar, valorar i decidir quines són les claus que expliquen el món universitari. I això és el que penso que cal fer.

Reflexionar col·lectivament a propòsit del sistema universitari català i, si es vol, fer-ho extensiu al espanyol, europeu o el que es vulgui. Afortunadament, el món universitari és molt transversal i amb poques fronteres i encara menys banderes.

 

Però això no ha lliurat al sistema català d’una situació molt preocupat. Fa exactament un any vaig fer meva una frase d’un rector català que deia que “la Universitat està al bany Maria”. La vaig dir en el Claustre del dia 19 de desembre de 2017 i em sembla que el meu Rector es va sentir referenciat i, també, molest. La primera reacció l’entenc perfectament i la puc assumir, la segona de cap manera.

 

Els mals de la #universitat catalana són sistèmics: fa massa que estem dins de la zona de confort i… Click To Tweet

 

I és que els mals de la UB, com en moltes d’altres de les universitats germanes, són sistèmics. És el sistema català el que està al “bany maria” en el sentit que fa massa que estem dins de la zona de confort sense acarar la veritat de les coses i perduts en una fingida bona salut que prediquem a base de dades d’èxit en recerca que repetim una i altre vegada sense aixecar la catifa per veure la pols amagada. Si és així com seguim entenen la realitat la crisis serà més greu i, el pitjor, amagada.

 

Podria posar, com tots i totes vosaltres, molts exemples d’això que estic dient i la situació és tan perversa que, amb petites excepcions, estic convençut que la comunitat universitària, així en gran, està d’acord amb el diagnòstic i en la distància curta molta gent hi està d’acord. La qüestió és molt simple, per què no fem res de res?

 

Tothom està preocupat per la manca de recursos, per la situació dels falsos associats, per una oferta docent impossible, per una recerca asimètrica on hi ha més recursos per pocs i gens per molts, sense un model creïble pel binomi recerca-universitats, per definir el papers dels Instituts de Recerca, per avançar en noves formes de governança universitària pròpies d’institucions que hauríem d’innovar constantment (i no ens confonguem, no es tracta de com s’escull rector o rectora. Això no arreglarà els problemes de fons); per superar la barbaritat del Pla SH en la seva actual forma, per dibuixar una veritable carrera acadèmica, per digerir les aventures banals derivades de Bolonya, per oferir als estudiants taxes realistes i docència de qualitat, per disposar de PAS que deixis la A de banda i sigui substituïda per una T de tècnic i la S deixi de ser servei per passar a ser Suport.

 

I perdre burocràcia i guanyar autonomia, i deixar de ser el simple executor dels plans del Govern (quan els te, clar)  i recuperar el que no havíem d’haver perdut mai, ser el referent de seny i ciència que la societat catalana ara mateix no te.

 

La #universitat ha de tornar a ser un referent per la societat catalana Click To Tweet

 

Us desitjo un molt Bon Nadal i millor 2019.

Joan Guàrdia Olmos

Compartir

Uso de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per que tingui la millor experiència com usuari. Si continua navegant dona el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, enllaç per a més informació. ACEPTAR

Aviso de cookies