EL SOSTRE DE VIDRE A LA CIÈNCIA CATALANA

EL SOSTRE DE VIDRE A LA CIÈNCIA CATALANA

Fa pocs dies Clarivate Analytics ha fet públics els resultats de l’estudi per saber quins són els autors més citats. L’estudi és molt descriptiu i contempla 6.216 investigadors dels quals 124 son d’institucions espanyoles i 13 estan vinculats, directament o indirectament, a la Universitat de Barcelona. Aquests 13 investigadors corresponen al Centil 99 dels més citats que, en el cas de la UB, implica un total de 1.049 investigadors que signem amb el nom UB en les seves diferents modalitats. Es poden fer les valoracions que es vulgui. Uns diran que són números pobres i altres diran que són números que mostren una potència en recerca espectacular. Com que no hi ha punts de referència és fa difícil dir massa cosa. Hi ha una dada que sí que és certa: la comparació amb el sistema català o amb el sistema espanyol, ens indica que la UB lidera aquest rànquing. Ara bé, si aquesta anàlisi comparada es fa amb altres sistemes universitaris (Bèlgica, Holanda o similars) el resultat, sense ser dramàticament dolent, és diferent. I millor que no feu la comparació amb sistemes altament finançats per no deprimir-vos.

 

També fa poc es va publicar un estudi (Esarey & Bryant, 2018) sobre alguns detalls del biaix en la citació de treballs, i la revista Frontiers ofereix (en obert) bases de dades en les que apareixen els autors més citats per àrees i/o tòpics. Són fitxers que donen el nom, el nombre d’articles publicats, el nombre de cites rebudes i estratificat per anys. Ja us podeu imaginar que unes bases de dades així són una temptació massa gran per un estadístic aplicat i, per tant, no he sabut resistir-me a la temptació. Només us dono dos comentaris:

  1. En els cas dels 13 investigadors de la UB són tots de l’àmbit clínic. No és gratuït ni casualitat. L’àmbit de recerca sanitària a la UB és molt potent, amb bona salut i arrossega (o hauria d’arrossegar) altres àrees complementàries. Si aquesta anàlisi es fa per tot el sistema català o espanyol el resultat és el mateix. Segons com es miri, entre el 87% i el 96% dels autors més citats son investigadors del camp de la salut bàsica o aplicada. No oblidem aquesta dada per pensar la tàctica i l’estratègia de futur per a millorar aquest espai de recerca (que prou fem en mantenir-ho com està, en l’entorn de misèria que gestionem) que hauria d’anar incrementant, ja no dic exponencialment, però sí linealment en els propers vint anys. De la mateixa manera que hauríem de poder fer servir aquest coneixement per a potenciar altres àrees deficitàries en recerca (algunes, sorprenentment, també de salut).
  2. En el cas de la UB, dels 13 mencionats només hi ha dues dones, i en tot el sistema català aquest percentatge no millorar (no arriba al 10%) i encara és pitjor en el sistema espanyol. Això no és, de cap manera, una casualitat. Mostra el desequilibri de gènere existent i que obliga a fer activitats que vagin més enllà de les declaracions de compromís. No és sostenible aquesta iniquitat. Com que no tots partim de la mateixa posició i les investigadores no estan en les mateixes condicions que els investigadors, tota comparació directa és injusta.

 

Quan es parla del sostre de vidre, en general, potser que fem un cop d’ull a la situació de les dones a la ciència. No hauríem de ser un model de bona gestió d’aquests temes? Malauradament, com en d’altres, no sembla que ho fem gaire millor.

 

 

Joan Guàrdia i Olmos

 

Esarey, J., & Bryant, K. (2018). Are papers written by women authors cited less frequently?. Political Analysis, 26(3), 331-334.

Compartir

Uso de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per que tingui la millor experiència com usuari. Si continua navegant dona el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, enllaç per a més informació. ACEPTAR

Aviso de cookies