CARTA OBERTA AL GOVERN DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA

CARTA OBERTA AL GOVERN DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA

Benvolgut Govern,

M’adreço a vosaltres quan encara no està investit el Sr. Torra com a nou President de la Generalitat de Catalunya però amb el convenciment que durant el mati d’avui ho serà, a la vista de la resolució de la CUP de mantenir les quatre abstencions. Confesso que sóc dels que volia govern, dels que volia recuperar les institucions catalanes a partir de la constitució d’un govern majoritari que desfés el 155 el més aviat possible. Confesso igualment que els tactismes i estratègies de la política professional a vegades se m’escapen i no sóc capaç d’entendre fàcilment les raons que justifiquen les decisions dels partits polítics. Però sigui com sigui, avui hi haurà nou President de la Generalitat de Catalunya i això em dona peu a escriure aquestes quatre ratlles. De fet, no tinc clar quines seran les cares i els noms del nou govern de tants i tants rumors com corren. Però és igual. El que us vull dir no coneix d’aquestes diferències i matisos.

Fa trenta-quatre anys que sóc professor universitari. Ho sóc per voluntat i per decisió i per influència directa dels meus mestres i dels que es van fiar de mi per a ser-ho. He escombrat laboratoris, transportat ratolins, pintat parets, arreglat llums i he fet classes a més de vuit mil estudiants d’aquí i de fora. He posat més de trenta mil notes. Deixo de banda la tasca de recerca perquè ara  no em sembla pertinent parlar-ne. Vull dir amb tot això que la meva vida professional està lligada indefectiblement amb la universitat. No se fer altre cosa.

Això que us explico tampoc és excepcional, com jo n’hi ha molts i moltes i amb més currículum i amb més mèrits. Els meus companys i companyes del ram educatiu (de tots els nivells) saben perfectament que l’educació es sosté gràcies fonamentalment a la feina dura de molta gent que fan molt més del que es reconeix. Però no és d’ara, sempre ha estat així.

També us preguntareu quin argument tinc per a fer-vos un escrit a vosaltres que representeu les més altes esferes de la responsabilitat pública i política del país. Quin mèrit o rellevància tinc jo per pensar que algú pot invertir uns minuts en llegir això i menys el govern. La veritat és que no tinc resposta en això, cap ni una. Vull pensar que encara hi ha espai per a la reflexió serena sobre la institució que segons el CEO mereix la màxima confiança de la població a Catalunya. Perquè simplement us vull parlar de la Universitat.

No de la Universitat en la qual treballo, no cal. Ni tan sols de les coses més properes que defineixen els interessos més curts del professorat que sol ser la zona de confort on treballem (el “meu” despatx; el “meu” projecte; el “meu” article; el “meu; becari, etc…).

No és d’això, no. Us vull explicar que fa molts anys que ens mireu amb desconfiança, amb una certa displicència derivada del vostre convenciment que gestionem malament la cosa pública. Esteu, alguns, convençuts de que vivim en una endogàmia perversa i que som una institució antiga i amb massa complaença. I fruit de tot això i d’algunes coses més que no cal dir, no estem ni de bon tros a la llista de les vostres prioritats.

No som els únics que hem d’estar en aquesta llista, clar que no, però tampoc hi sobrem. És cert que som una institució conservadora, la cultura del canvi costa d’esquitxar-nos i som lents davant dels reptes d’un món que va molt més ràpid que nosaltres. És cert que a voltes els canvis ens passen per sobre com una bala i ens deixa girant com una baldufa entre sorpresos i desorientats. Però encara i així, som la garantia del coneixement més avançat i hauríem de ser el punt de referència de la reflexió serena que, a vegades amb tanta pressa, fa que es valorin de forma desmesurada les coses que al final no tenen valor. Nosaltres som el punt de referència en que bona part de la població jove s’emmiralla.

Som aquesta estranya institució que molta gent hi vol anar i es decep si no hi està i quan hi som dins, difícilment volem marxar. Però això si, amb un esperit tan alt d’autocrítica i de recel que sembla, de tant en tant, el calaix dels cops per alguns. I malgrat això els catalans i les catalanes ens segueixen fent confiança que, no oblidem, és finalment el que servim a la societat, confiança.

Benvolgut govern, dit tot això, us voldria posar davant la necessitat que ens poseu a la vostra llista de prioritats. Ens cal generar un nou model de finançament que atorgui recursos suficients per a la docència i la recerca, ens cal revisar l’oferta de graus i màsters, ens cal una Llei Catalana de la Recerca, ens cal actualitzar la Llei d’Universitats de Catalunya, ens cal revisar les taxes universitàries doncs les diferències son sagnants, ens cal recuperar les inversions en infraestructures i renovació d’equips, ens cal un pla d’estabilització del professorat i de l’àmbit administratiu, ens cal assenyalar una carrera acadèmica ben definida i clara amb la complicitat de les universitats no pas sense elles, ens cal més internacionalització, ens cal millor coordinació amb sistemes europeus, ens cal millorar la transferència de coneixements i tecnologia i, per no seguir, ens cal estar, simplement estar.

Confio que en algun moment això pugui ser una realitat i part de la tasca del proper govern. Al marge, com deia, de qüestions ideològiques i més enllà dels curts terminis que la pressió dels vots genera a la classe política, us desitjo una bona feina i èxits.

Per si no ho teniu clar, els i les universitàries som gent compromesa amb el que fa i disposats a fer més encara, sempre que tinguem clar quina és la direcció i el lloc on cal anar.

 

Joan Guàrdia Olmos

Compartir

Uso de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per que tingui la millor experiència com usuari. Si continua navegant dona el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, enllaç per a més informació. ACEPTAR

Aviso de cookies