PARLEM DELS SISTEMES EDUCATIUS AVANÇATS

PARLEM DELS SISTEMES EDUCATIUS AVANÇATS

En el suplement de La Vanguardia del diumenge 4 de setembre ha aparegut un document en relació a l’èxit del sistema educatiu de Finlàndia amb unes xifres i característiques envejables. No parla explícitament de l’educació superior ni del sistema universitari però si que dona alguns elements de reflexió que en els temps que corren hauríem de tenir presents. La qüestió que em porta a parlar d’aquest tema és una simple evidència. Finlàndia es creu el seu sistema escolar i basa en la seva qualitat escolar bona part de la seva potència com país. Un país petit amb pocs recursos i que ha patit la crisi com la resta però, pel que sembla, amb uns resultats una mica diferents del que ha succeït a casa nostra. L’aposta pel seu sistema escolar i per allò que els fa diferents (una aposta tecnològica avançada) és la seva estratègia. Nosaltres que fem en aquest mateix punt?

Tenim tots els actors per construir un bon sistema educatiu pel nostre país. Click To Tweet

 

Una diferència, en relació als països més desenvolupats, que explica el fet que l’Educació Superior (no només la universitària) no sigui considerada com una inversió estratègica. Si el sistema escolar està lluny del que seria desitjable, no és d’estranyar que el sistema educatiu superior encara sigui més desconegut i li prestem menys atenció. Parlar d’Educació implica trobar els grans discursos, els grans acords entre actors polítics, declaracions ampul·loses de coherència, consens i futur. La realitat no és aquesta. No disposem d’un sistema educatiu consistent i estable des de fa anys i mai abans fer de mestre havia estat sota sospita com ara. Mala peça per un país petit. Vist així, en el cas del sistema universitari català encara podem analitzar-ho de manera més positiva doncs, fet i fet, tot i bo estar en la llista dels temes estratègics els resultats no són dolents. Compta, ja he explicat en altres aportacions que aquest edifici té els peus de fang i no cal repetir-ho. En uns anys si no hi ha remei ni les grans dades ens resultaran favorables.

 

La qualitat educativa és més que una qüestió de pressupost. Click To Tweet

 

Està car que no, d’això en sabem prou al sistema universitari català. Però si l’únic recurs és que la qualitat del sistema depengui exclusivament de la motivació intrínseca dels professionals (docents i no docents), a les hores hem de pensar en que aquest combustible és escàs. No ho dic perquè no hi hagi professionals compromesos que n’hi ha i molts. Ho dic perquè la motivació no és la forma de compensar les condicions laborals i sistèmiques dels professionals, no és el mecanisme que fomenti el prestigi social i el respecte dels nostres conciutadans per la feina de qui ensenya. Més a més de ser molt exigent amb que vulgui dedicar-se a ensenyar, cal que qui s’ho mereixi sigui reconegut com això, com a mestre i professor. Podem discutir models de finançament i de treball, però hauríem de trobar els punts de referència estables a la vora dels que tots ens poguéssim reconèixer sense embuts i que els nivells d’exigència fossin tals que realment tinguéssim les garanties col·lectives i socials adequades per a recordar la clau que ho explica tot plegat. Un país ha de confiar en el seu sistema educatiu. En totes les seves etapes, integralment. Per tant, posar-lo en mans dels qui el puguin protegir i cuidar; salvant-lo de les presses còmodes, dels resultats fàcils i de les improvisacions constants. Ho vaig aprendre ja fa anys, nosaltres som en la mesura en la que podem generar confiança a la societat que ens empara.

Compartir

Uso de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per que tingui la millor experiència com usuari. Si continua navegant dona el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, enllaç per a més informació. ACEPTAR

Aviso de cookies