PARLEM DELS MODELS DE GESTIÓ A LA UNIVERSITAT

PARLEM DELS MODELS DE GESTIÓ A LA UNIVERSITAT

La veritat és que aquesta és una qüestió que no sol aparèixer en el debat universitari. L’àmbit acadèmic de les universitats no sol dedicar temps a l’anàlisi d’aquests temes i si ho fa és dins de les minories estrictes de gestió que fan els acadèmics en ocupar càrrecs de responsabilitat. L’excusa és la convicció que d’aquests temes se n’ocupen els administratius (categoria difosa en la que s’inclou a tothom que no és professorat ni estudiant) i que és tema aliè a la recerca i a la docència que és el treball propi de les universitats.

 És cert que aquesta dicotomia perversa existeix en la mesura que ens hem dedicat a mantenir-la i a fer-la estable. Vull dir que és així des que, com a mínim, jo tinc memòria universitària. Ho he vist en moltes universitats i en diferents països d’Europa, d’Amèrica del Nord i Llatina; ho he vist a la CRUE, al Consejo de Universidades, en sectorials d’universitats, i un llarg llistat d’entitats de caire universitari. Estem instal·lats en un model de gestió antic i justificat en una universitat que ja no existeix.

En el àpex de la paradoxa, estem tots pendents dels resultats de les nostres universitats en segons quin rànquing per tal de legitimar, en el cas de resultats favorables, el nostre sistema de fer i, en essència, el model de gestió estratègica que tenim a cada universitat. I tot i que tothom, jo inclòs, ens passem el dia criticant la parcialitat dels rànquings i la opacitat dels seus algorismes, no valorem el sistema universitari al marge d’aquests resultats. No dic res nou si afirmo que aquesta és una manera de gestionar la universitat massa simple i ni els resultats positius avalen cap model ni els negatius impliquen que tot el que s’ha fet sigui un fracàs. Tot depèn de quina sigui la planificació estratègica que s’ha dissenyat i quins objectius. A vegades coincidiran amb els indicadors d’un o altre índex i d’altres no. No totes les universitats volen ser intensives en recerca i aquestes estaran penalitzades en els actuals rànquings basats de forma clara en la recerca i en la seva producció científica.

 

La qüestió fonamental és preparar el futur creant sistemes moderns de gestió universitària. Click To Tweet

 

Però la qüestió fonamental és preparar el futur, no només en el sentit de resoldre el greu problema de recanvi generacional de professorat i PAS que existeix, sinó en la necessitat de generar sistemes moderns de gestió universitària basats en altres criteris dels habituals i que suposin una veritable modernització. La clau està en incorporar al sistema de gestió als tècnics d’alt nivell que les universitats modernes i de prestigi cal que tinguin. El valor afegit que han d’aportar és d’una vàlua inestimable. Incorporar als tècnics en els projectes de docència i de recerca és simplement urgent, i molt. El model de gestió de les universitats modernes es basen en la gestió creuada i transversal, amb definició de projectes estratègics i la consideració de perfils adequats assignats a projectes. No pas a partir de perfils estàtics, a vegades poc lligats amb la realitat del context actual. Recerca d’alt nivell, docència de qualitat, transferència de resultats de recerca i de coneixement, innovació docent, TIC’s al servei de la gestió, de la recerca i docència; formació per a la millora de les competències i habilitats del professorat i dels tècnics, equips compartits, incentius compartits i, sobretot, implicar a tothom en allò que ens hem fixat com objectiu. Tot projecte ha d’estar dirigit a una finalitat de millora i si és factible amb repercussió social i millor encara si és susceptible que el divulguem per a tothom. Això només es pot fer modificant el model de gestió universitari simplificant processos, reduint burocràcia, millorant el servei TIC per a la gestió i posar el talent dels nostres tècnics a la gestió estratègica i a la gestió de la docència i de la recerca. Si no ho fem seguirem tenint una estructura bicèfala on ens trobem només quan hi ha incidències i amb un llenguatge i una cultura, a vegades, tan llunyana que fa impossible fer-ho fàcil.

 

Simplement per deixar dues frases curtes per posar un punt de reflexió. Les he llegit en algun dels darrers articles publicats a Higher Education Management i que adaptades al nostre context podrien ser:

  • Si la gestió de la docència implica al sistema més temps que l’esforç que li demanen als estudiants per superar aquells continguts, és que tenim un seriós problema de distribució de càrregues de treball.

  • La probabilitat d’obtenir fons de recerca en les convocatòries europees augmenta quan, més a més de disposar d’un bon projecte, es presenta amb l’assessorament dels especialistes en la gestió de projectes. Sense l’assistència tècnica altament qualificada la proposta tindrà tantes carències que estarà lluny de la zona de possible èxit.

N’hi ha moltes més que no cal ara proposar. Estic segur que amb aquestes dues n’hi ha prou per garantir que la millora de les universitats passa per la millora de tot allò que és obvi (recerca, docència, transferència, innovació, extensió, responsabilitat social …) però incorporant una referència inevitable a l’actualització dels models de gestió i dels rols i perfils professionals. Pel que fa al professorat, i aquest tema ja m’hi referiré altre dia, hi ha algunes aportacions interessants des d’universitats nòrdiques en relació als seus perfils que cal estudiar amb calma per valorar-los. De mentre, ja tenim feina a fer!

 

Compartir

Uso de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per que tingui la millor experiència com usuari. Si continua navegant dona el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, enllaç per a més informació. ACEPTAR

Aviso de cookies