PARLEM DE LES TAXES UNIVERSITÀRIES

PARLEM DE LES TAXES UNIVERSITÀRIES

Aquests dies parlarem de les taxes universitàries. La raó és que ben aviat es farà públic el decret de preus que habitualment per aquestes dates fixa la qüestió. Més a més, el passat dia 17 de juny els rectors i diversos col·lectius universitaris ja van dir la seva en el sentit d’anar a un model de taxes gratuïtes pels estudis universitaris. (http://www.lavanguardia.com/vida/20160703/402928902536/precio-matricula-universidad-creditos-catalunya.html). La veritat és que ja era hora que parléssim tots plegats d’aquest tema i fer-ho amb una perspectiva diferent i ara diguem que basat en aquest eufemisme del “després de la crisi”. En realitat hi ha dos gran blocs de temes a considerar i que cal tenir en compte per analitzar aquest tema en perspectiva.

Les taxes no es poden considerar com un mecanisme de copagament universitari. Click To Tweet

De cap manera. No es tracta d’un contracte conjunt entre l’administrat i l’administració pel qual ambdues parts es comprometen a un seguit de coses i la part de les taxes suposa la contribució dels administrats a l’acord establert. La única forma d’entendre aquesta qüestió és recordar que tradicionalment els sistemes educatius s’han plantejat com sistemes de cost i no pas com sistemes d’inversió. Si és creu en el sistema educatiu en general i superior en concret com un cost que cal amortitzar dins de la mateixa escala, és lògic pensar que com la Universitat és un bé escàs, doncs aquells que hi arriben que paguin una part del cost. De fet, la part de subvenció és molt més gran que el que paga l’usuari i això alguns ho interpreten com una subvenció. Com si aquesta diferència justifiqués que els estudis universitaris deixen de ser part fonamental del capital educatiu d’un país. Ens equivoquem si pensem que la matrícula universitària està subvencionada i no pas garantida, que és el que hauria de ser.

Model finançament basat en nombre estudiants justifiquen q taxes siguin una forma amortització. Click To Tweet

I això és un mecanisme pervers que justifica la concepció actual que ha estat vigent ja fa massa anys. Que ha passat en aquests anys que ha pervertit el sistema? Doncs que les universitats catalanes s’han convertit en institucions potents en recerca amb uns pressupostos per aplicar i gestionar que no estan lligats a la docència ni al número d’estudiants. Hem construït un sistema potent en recerca que es finança pels recursos aliens que les universitats capten però que encareix les estructures i els sistemes de gestió que depenen dels pressupostos generals i, per tant, del nombre d’estudiants. Com això s’ha instal·lat amb tota normalitat, les taxes permeten equilibrar una mica els pressupostos i el que és més greu, ara per ara les universitats no poden renunciar a aquests ingressos. Vaja, la perversió absoluta.

Compartir

Uso de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per que tingui la millor experiència com usuari. Si continua navegant dona el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, enllaç per a més informació. ACEPTAR

Aviso de cookies