PARLEM DE LES NOTES DE TALL.

PARLEM DE LES NOTES DE TALL.

Quan surten les notes de tall apareix un cert fantasma lligat a les titulacions amb més nota versus aquelles amb menys nota. Com si l’accés als graus fos un material que s’adquireix amb una moneda anomenada nota de tall. Vull fer un molt breu comentari sobre aquest detall per deixar un parell de reflexions sobre aquest tema.

No hem de caure en el parany de pensar que la nota de tall és indicador de dificultat.

Efectivament, les notes de tall depenen simplement de la relació entre la oferta de places i la quantitat de sol·licituds rebudes. De manera que de cap manera és un indicador de dificultat. Si ho és, en canvi, de raó entre oferta i demanda. Això implica que un grau determinat pot presentar nota de tall baixa i no per això pensar equivocadament que no implica esforç, treball i regularitat. Hauríem d’acostumar-nos a considerar tots els graus universitaris com reptes importants i que requereixen treball regular i constant dels estudiants. Les notes de tall ordenen l’accés al sistema públic. De cap manera impliquen graus més o menys exigents. Tots ho són i requereixen treball i rigor. La derivada d’això és evident: cal un millor sistema de beques i uns preus raonables.

Les titulacions amb més projecció no sempre son les més modernes o recents.

De fet, el contrari tampoc és del tot cert si analitzen els resultats d’enguany. Vull dir que hi ha titulacions de les clàssiques (l’exemple senzill és Medicina) que tradicionalment presenten una gran demanda i que, naturalment, mostren notes de tall altes. Per altre banda titulacions més noves i, teòricament, dissenyades com a resposta a les demandes del mercat no presenten notes de tall que facin pensar en una gran demanda. Potser caldria que analitzem les notes de tall des d’una perspectiva una mica més comprensiva. Com les titulacions clàssiques (vaja, les de tota la vida) que en general resisteixen al pas del temps (així ho indiquen les notes de tall si és que la demanda és un indicador de bon estat de salut).

Probablement hauríem de revisar si la nostra oferta com a sistema respon realment al que el mercat demanda o, si més no, al que tendeix les preferències de la societat. No sigui que la oferta de graus universitària estigui més pensada des de criteris d’oportunitat i no pas com aposta estratègica pel desenvolupament del capital educatiu del país. Pensem que el increment en l’oferta de graus, incloent aquí el període de crisis econòmica en el qual ha seguit creixen l’oferta, cada cop es justifica per la necessitat de donar resposta a les demandes del mercat. Segur que en molts casos és així, però en altres les dades no mostren aquest panorama. De cap manera. Si es vol apostar sobre segur, la programació de graus universitària ha d’estar suportada per les grans titulacions de sempre, acompanyades per ofertes més conjunturals que responguin a context i necessitat de mig o llarg termini. Mai de volada curta i sense futur.

Revisar, estudiar i ajustar l’oferta de graus universitaris és urgent. Molt.

Compartir

Uso de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per que tingui la millor experiència com usuari. Si continua navegant dona el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, enllaç per a més informació. ACEPTAR

Aviso de cookies