PARLEM DELS UNICORNS, LA DOCÈNCIA ON-LINE EN LES UNIVERSITATS PRESÈNCIALS I ALTRES CRIATURES IMPROBABLES.

PARLEM DELS UNICORNS, LA DOCÈNCIA ON-LINE EN LES UNIVERSITATS PRESÈNCIALS I ALTRES CRIATURES IMPROBABLES.

Em disculparan pel nom d’avui però no ho he pogut resistir. És un joc de paraules de Micceri (1989) (http://www.unt.edu/rss/class/mike/5030/articles/micceri89.pdf) amb el que feia coincidir la distribució normal com a model de probabilitat amb els unicorns com criatures improbables. I amb la docència on-line tinc la mateixa sensació quan les universitats presencials ens plantegem com gestionar el tema. En els darrers vint anys he assistit a molts seminaris, reunions i debats sobre el tema i no sembla que haguem assolit un acord raonable ni internament ni externa. L’aparició dels més recents MOOC’s no ha asserenat el debat, tot al contrari. Ara encara tenim un element més per generar soroll. I em sembla que fer una aposta per clarificar aquest tema és més que urgent.

La formació on-line no reeixirà a les universitats presencials fins que no sigui part de l’oferta educativa formal.

I això és així com a la resta de coses universitàries. Si un àmbit no està dins del centre, del rovell de l’ou, no hi és. Mentre tinguem la concepció de que és un més a més, que es tracta d’un complement més o menys innovador, que això del Blended Learning és una moda efímera o que això dels MOOC’s és una simple estratègia de captació d’estudiants i de recursos; mentre tinguem aquesta concepció no farem una anàlisi seriosa del nivell, qualitat, exigència i paper formatiu dins de l’engranatge docent habitual en una universitat de primer nivell. Només cal donar un cop d’ull al que ha fet la Universitat de Leeds (Russel Group Universities) atorgant crèdits ECTS a MOOC’s concrets com a part d’un pla d’estudis amb una avaluació i acreditació específiques (http://www.theguardian.com/education/2016/may/26/moocs-earn-degree-credits-first-time-two-uk-universities). Però estem parlant d’una universitat absolutament presencial i amb un àmbit d’acció molt concret. Potser faríem bé d’analitzar el seu model i mirar com podem posar en valor les iniciatives properes com UCATx per a millorar la posició del nostre sistema.

L’èxit en l’ús dels MOOC’s està lligat al domini de nous llenguatges comunicatius i formes alternatives de docència.

Ja se que dir-ho és fàcil i fer-ho no gaire. Fa uns mesos a la Universitat de Grenoble vàrem assistir a una reunió sobre el tema que ja venia d’una anterior a Copenhaguen i que posa en evidència un detall que potser nosaltres no acabem de tenir clar, i que no és altre que saber que els sistemes docents d’aquests temps no poden ser els que nosaltres vàrem aprendre. Ni el canal comunicatiu, ni les opcions tecnològiques ni la rapidesa amb la que passen les coses i que són pròpies de la cultura del “fer” dels nostres estudiants s’ajusten a la dinàmica de les classes que solem fer. És obvi que hi ha moltes iniciatives d’èxit en les actuals universitats presencials, i tant!!! La qüestió és que deixin de ser iniciatives innovadores per a convertir-se en una opció molt més habitual, regular, definida i amb tota la normalitat; no pas com una excepció. La clau, entenc està en donar un pas decidit al front d’aquesta opció i dotar-la de recursos, criteris, estratègia, anàlisis i avaluació de resultats. L’estudiantat té opcions de treball i de contacte amb la informació rellevant que obliguen d’una vegada a fer una veritable revolució en la docència.

El repte està en generar nous discursos docents, noves formes d’ensenyar i d’aprendre on els aspectes presencials portin valor afegit i anar a classe sigui inevitable, no pas com una part d’una nota, sinó com la única manera de disposar del talent del professorat en directe i de l’aprenentatge dels temes claus. Que les parts no presencials siguin les que calguin, ni més ni menys, amb criteris d’avaluació i exigència habituals i pensant en la mobilitat dels nostres estudiants que no fan altre cosa que viure seguint l’esperit dels temps que els toca.

Qui va dir que calia treure els estudiants de les aules no ho deia per no fer classes, ho deia per ensenyar amb formes alternatives i ajustades als temps. Ara tinc la sensació de que de classe els hem tret, però no sé molt bé per fer que.

Micceri, T. (1989). The unicorn, the normal curve, and other improbable creatures. Psychological bulletin, 105(1), 156.

Compartir

Uso de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per que tingui la millor experiència com usuari. Si continua navegant dona el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, enllaç per a més informació. ACEPTAR

Aviso de cookies