PARLEM DEL BREXIT

PARLEM DEL BREXIT

Sembla inevitable parlar d’aquest tema o fer-ho centrant la nostra atenció a com afectarà això a la nostra vida acadèmica. És possible que la sortida de Regne Unit de la UE tingui conseqüències per la vida universitària i de recerca? No vull dir amb això que la situació de fragilitat de la UE no sigui un motiu de preocupació pels ciutadans més enllà del que passi a la recerca i a les universitats. El que implica tot plegat és la valoració d’aquest nou marc de treball col·laboratiu a nivell europeu que no semblava estàr en risc i que, de cop, trontolla d’una forma important. La idea d’Europa és més fràgil del que molts creuen.

Afortunadament la ciència i la recerca tenen lligams basats en el treball real no pas en els tractats polítics.

Això vol dir que les múltiples col·laboracions que hi ha amb les universitats i centres de recerca britànics no desapareixeran sigui quin sigui el marc polític i jurídic. A ningú se li acut deixar de tenir com a referents moltes de les universitats de prestigi del regne Unit i dels equips de recerca d’alt nivell que hi treballen. Només cal donar un cop d’ull als projectes H2020 concedits on intervenen equips catalans i que hi ha també equips britànics. Són multitud, molts. De manera que ni en la distància curta ni en la llarga hi ha risc de que tot això caigui. Hores d’ara hi ha massa lligams entre el teixit universitari europeu per que desaparegui.

Però és possible que en un futur a mig temps les coses siguin més complicades que ara.

I aquí és on apareix el dubte. Quan es faci efectiva la sortida del Regne Unit d’aquí dos anys del sistema europeu, els equips de recerca britànics quedaran fora d’algunes de les convocatòries destinades a països UE exclusivament i aquí si perdrem tots plegats una bona part de la força, doncs és innegable la potència del sistema britànic de recerca. I aquí és on apareix el dubte, doncs per resoldre aquest punt caldrà una bona dosis de sentit comú per recordar que el fet europeu és quelcom més ample que la pròpia UE. I no sempre hem tingut la confirmació de que les coses siguin així i ens trobem escenaris absurds on les posicions més obtuses impedeixen el treball efectiu i eficient dels universitaris.

I que en farem dels Erasmus?

Pregunta que en aquests dos o tres dies ha aparegut diverses vegades. Doncs el sentit comú fa pensar que cal cercar altre forma de manteniment d’aquest programa amb el Regne Unit. No és factible en aquests moments renunciar a l’intercanvi que els nostres estudiants, PAS i professorat ja fa anys que trepitja amb institucions britàniques. La idea d’Europa si és una qüestió indiscutible per la gent jove i posar pals a les rodes d’això és anar en direcció contraria del que cal fer. Les universitats tenim l’obligació de fer tot el possible per que per sobre de tractats s’imposin les ganes de compartir, treballar plegats i dibuixar un escenari en que el coneixement i el talent ho esquitxi tot.

Compartir

Uso de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per que tingui la millor experiència com usuari. Si continua navegant dona el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, enllaç per a més informació. ACEPTAR

Aviso de cookies