PARLEM DE LA SELECTIVITAT

PARLEM DE LA SELECTIVITAT

Efectivament, aquesta és la setmana fonamental per a milers de nois i noies (i les seves famílies) en la que bona part del seu futur està en joc. No tant per l’examen en si, doncs no està pensat per aprovar o suspendre, sinó per la ordenació que implica el seu resultat amb conjunció amb les notes prèvies. És veritat que amb el pas dels anys ha anat ajustant-se a realitats acadèmiques diferents i ha anat incorporant detalls i perfils d’estudiants diferents. Sigui com sigui, és el punt de referència que marca un abans i un després. És el nostre ritus iniciàtic a la vida adulta. En lloc d’enviar a la gent jove a caçar un búfal, posem per cas, els enviem a la selectivitat.

Ha estat una activitat criticada, controvertida, en constant amenaça (no només per lleis educatives de vol ras com l’actual), desacreditada quan els resultats no agraden i valorada si els resultat agraden. S’han fet servir els resultats a la selectivitat per tot. Des de els que fan publicitat de les seves institucions educatives mostrant les notes dels seus estudiants fins els que la fan servir per a diagnosticar el capital educatiu del país. Probablement hi ha part de raó en tot, però caldria reflexionar amb una mica més de rigor i no fer anàlisis massa precipitats. La proposta de revàlida que substitueixi la actual selectivitat ni és el mateix, ni serveix pel mateix. La concepció d’aquest tema que fa el sistema universitari català és, segons la meva opinió, adequada i cal donar suport a la forma peculiar del nostre sistema en aquest punt, que ens diferencia de la resta de sistemes espanyols.

La Selectivitat a Catalunya és un sistema consolidat, organitzat, ben gestionat i amb la solvència social per a garantir un accés al sistema universitari públic clar i transparent.

Ja només per això cal mantenir un sistema concret d’accés a la universitat pública. És un punt d’avaluació general, compartit per Educació i Universitats, que permet posar un llindar únic per a tots els estudiants (vinguin d’on vinguin) i que està tan blindat que és una de les proves més objectives de totes les existents. És veritat que ha perdut una part de les seves funcions d’ordenació, doncs hi ha titulacions amb notes de tall de 5.00 i per tant sembla innecessària. Però compte, si algun dia fem un exercici de sentit comú i fem una revisió en la oferta dels graus, el sistema recuperarà bona part de la seva utilitat per a molts títols. De fet, encara és el mecanisme regulador per a Graus com Medicina, Bioinformàtica, Periodisme o Psicologia, entre molts. Per tant, no perdem de vista que ja tenim un estri adequat i assumit.

La Selectivitat ha d’estar regulada i ha de ser única.

Em sembla que no cal gaire arguments per a justificar-ho. Regulada per les institucions públiques responsables del sistema universitari en coordinació amb tots els agents educatius implicats, especialment Educació i Universitats. Vaja, com ara. Més a més, la proposta de que les Universitats de forma autònoma cadascuna, generin les seves proves d’accés és temptadora. Poder fixar els criteris pels que acceptem uns perfils concrets d’estudiants a les nostres aules és un idea que sona be. I tant que sona be!. Però la selectivitat es va generar per a regular l’accés al sistema públic universitari i, per tant, ha de prevaldre la salvaguarda dels interessos dels més febles que en aquest cas són els estudiants. Condemnar als estudiants a perseguir sistemes independents d’avaluació i accés seria entrar en una desregulació del sistema que portaria greus contradiccions i greuges que serien incompatibles amb la idea d’igualtat d’oportunitats que ha de presidir l’accés al sistema universitari públic. Un sistema coordinat i validat pel sistema universitari. Vaja, com ara.

La Selectivitat s’ha de modernitzar.

Doncs si, aquesta és la part important a considerar. Ara per ara hem seguit el sistema habitual d’avaluació de coneixements en poc temps i d’una forma atropellada. En els més de vint anys que he estat en tribunals de selectivitat la veritat és que pel que fa als exàmens les coses han canviat poc. Si ho ha fet la tecnologia i la presentació, el sistemes de correcció i demés. Però seguim avaluant coneixements i poc més. Potser ja ha arribat el moment d’incorporar els detalls propis de la docència moderna i valorar competències, aptituds i grau de maduresa. Es dirà que es difícil i és cert. Ho és. Però que les coses siguin difícils no és la raó per no avançar i, efectivament, la Selectivitat necessita una mica d’actualització i no em refereixo només a fer exàmens virtuals, que potser també. Més a més dels coneixements cal avaluar altres elements fonamentals dels perfils universitaris.

Dins del model actual encara hi ha recorregut per a millorar

La primera cosa és recordar que la Selectivitat no és la continuació natural del Batxillerat de forma exclusiva. El Batxillerat ja fa molts anys que no està pensat per a ser propedèutic de la universitat. El concepte Educació Superior inclou altres formes educatives que, i aquí hi hem de treballar, son massa desconegudes i socialment mal tractades, com ara els Cicles Formatius de Grau Superior. Per tant, la Selectivitat actual és més transversal i els perfils dels estudiants molt més variats. I per ara això és un problema no resolt doncs genera dificultats a primer curs dels graus universitaris. Per altre banda segueix essent un examen convencional, no trenca amb allò que Bolonya volia trencar. Dic volia per que no tinc clar que és el que realment hem trencat amb la coartada de Bolonya. Estem lluny encara d’un sistema més integrat, amb avaluacions congruents, amb presència de bones orientacions per l’accés a la universitat i amb sistemes de transició a la universitat amb coherència amb el que es pretén.

Confiem que els que ho han de decidir siguin conscients del que tenen entre mans i que abans d’innovar per innovar sense contingut, es parin a pensar que disposem d’un bon sistema coordinat d’accés al sistema públic universitari.

Compartir

Uso de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per que tingui la millor experiència com usuari. Si continua navegant dona el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, enllaç per a més informació. ACEPTAR

Aviso de cookies