PARLEM DE LA RECERCA

PARLEM DE LA RECERCA

Per parlar d’aquest tema ens caldria un document llarg i feixuc. No pot ser d’altre manera. Però avui ens dedicarem a una simple reflexió curta i intensa en relació als propers anys de vida de recerca a la universitat. Hi ha alguns detalls que són reptes que els propers anys encara seran més urgents i d’imperiosa solució. Alguns d’aquests temes importants són, per exemple, i) consolidar els nivells de qualitat de la recerca a Catalunya; ii) Millorar els sistemes de finançament de la recerca, per ara quasi inexistent, iii) Internacionalitzar encara més les xarxes de treball compartit; iiii) Resoldre d’un cop la manera de relacionar-se les universitats amb els instituts de recerca i, finalment, iiiii) Millorar la transferència de la recerca.

Les dades generals de la recerca a Catalunya són força optimistes.

És així de simple, les grans dades són bones. Sempre podien ser millors, clar. Però sens dubte som un país important en el context europeu de la recerca. La consulta regular de Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (http://blog.csuc.cat/) és suficient, més enllà de les dades oficials. Però no podem deixar que aquest dibuix tan optimista ens impedeixi saber la realitat que s’amaga darrera de tot plegat. La veritat és que aquesta situació tan favorable està en risc, en un risc dramàtic i d’urgent afrontament doncs el temps s’acaba i seguim sense fer-ho. No puc parlar de tot el sistema doncs és massa gran com per atrevir-me a dir res en un text breu. Em limitaré als aspectes més evidents que justifiquen això que dic.

La recerca a Catalunya i, en concret a les universitats, requereix mesures urgents.

I aquestes mesures urgents han de fer front a coses tan importants i claus com les següents:

  • La piràmide d’edat està tan invertida que en aproximadament set anys, la majoria d’IP’s serem més un jubilat que un veritable IP amb força.
  • Les normatives actuals en els projectes perjudiquen la gent jove. No fer possible que la gent jove siguin IP és consolidar un sistema petrificat de funcionament.
  • Si la gent jove no està estabilitzada mínimament no poden formar part de projectes de recerca de forma contundent. No és el mateix formar part del projecte que ser-ho com col·laborador.
  • No estem trobant l’equilibri entre el que cal fer en recerca i en docència, especialment a la gent més jove. El delicat equilibri entre el temps per a la docència i el de la recerca no sempre es tracta amb la cura que caldria per poder generar els cv que actualment els cal a la gent jove.
  • Hem de dibuixar d’una vegada la carrera acadèmica que volem que les noves generacions segueixin. Amb l’inevitable i saludable consens entre tots els actors però clarificar-ho d’una vegada i fer-ho transparent. És l’única forma de saber el que volem i el que els demanem als nostres doctorands i joves professors.

No fer-ho així, restar immòbils, esperar sense més, no afrontar el futur, seria d’una irresponsabilitat injustificable.

Compartir

Uso de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per que tingui la millor experiència com usuari. Si continua navegant dona el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, enllaç per a més informació. ACEPTAR

Aviso de cookies