PARLEM DEL PROFESSORAT

PARLEM DEL PROFESSORAT

Fa uns dies han aparegut unes dades en les que es mostra clarament que la dedicació del professorat universitari es reparteix per igual entre docència i recerca (40% per a cada cosa) i la resta en tasques administratives (ja siguin de recerca o de docència). En resum, 2/5 del temps en recerca, 2/5 en docència i 1/5 per a gestió.

Aquesta distribució no és simètrica i fluctua entre àmbits científics i entre tipus d’universitat. Vaja, en realitat aquest valors són mitjanes de referència general. Així doncs, aquests valors potser no és el reflex d’una realitat molt concreta. Però no és aquesta la qüestió.

 

El professorat universitari te tres perfils de treball: recerca, docència i gestió. Click To Tweet

 

Cap novetat oi? El problema és que hores d’ara el que es demana és disposar de dades d’excel·lència en les tres àrees a l’hora. Això implica una dedicació horària que fa difícil qualsevol conciliació personal, impossibilita un horari regular i posa pressió a qualsevol programació de treball. Vaja, que ja sabem el que implica aquesta feina però no pas el cost que té. Però d’aquest tema ja n’hem parlar, és conegut i no hi ha res nou.

Les àrees de treball de recerca i docència no poden estar equilibrades. Click To Tweet

 

Durant la vida professional del professorat universitari aquesta dicotomia no està present de forma simètrica sempre. De fet seria un error pensar en aquest model estàtic durant la vida professional. Generar un marc en el que les dues tasques ocupin un espai dinàmic és fonamental per a generar un mecanisme el menys angoixant possible. Durant les primeres etapes l’aprenentatge en docència i recerca ha de presidir els objectius estratègics i s’ha de fer un esforç especial en recerca. A mesura que el temps passa es poden anar equilibrant les dues i probablement al final del recorregut professional, potser és quan podem fer més de professor en el sentit estricte que d’investigadors. Les universitats han de ser sensibles en aquestes modificacions vitals.

Una correcta planificació de la carrera professional del professorat universitari ha d’incloure espais de transformació i canvi de prioritats acadèmiques.

Efectivament, això és fonamental per entendre que podem fer per preparar el futur. No podem demanar el mateix al professorat al marge del seu moment de maduració. De la mateixa manera que penso que el professorat madur, expert i de qualitat ha d’estar als primers cursos dels graus fent docència, és evident que l’inici a la recerca no pot estar al marge de l’aprenentatge del que implica ser professor/a. Però no ofegant a la gent jove a base de classes per les que no estan preparats. Amb el pas del temps les competències s’assoleixen i podrem gaudir d’excel·lents professors i professores i d’investigadors i investigadores de primer nivell.

 

Malauradament, en aquest tema com en d’altres; ens falta cintura per poder gestionar la diversitat amb seny i perspectiva. A vegades la coartada de l’excel·lència només serveix per generar esquemes de pensament únic que impedeixen gestionar amb cura els objectius estratègics. Una llàstima si es té en compte que del que parlem és de talent.

 

Compartir

Uso de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per que tingui la millor experiència com usuari. Si continua navegant dona el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, enllaç per a més informació. ACEPTAR

Aviso de cookies