PARLEM DE LA SOBREQUALIFICACIÓ

PARLEM DE LA SOBREQUALIFICACIÓ

Fa poc hem conegut un estudi generat pels companys d’ESADE en relació a les qüestions d’ocupabilitat i penetració al mercat laboral dels graduats universitaris. L’estudi mostra que el 40% dels graduats i graduades universitaris fan feina en llocs de treball pels quals estan sobrequalificats. Les dades són les que proporciona InfoJobs en relació a les ofertes de feina que publiquen i les aspiracions dels graduats. L’argument es centra en el fet que les ofertes de feina majoritàries són de caire molt professionals i que la majoria dels currícula són d’universitaris, clarament amb titulacions d’entitat superior a les competències i habilitats que es requereixen per les ofertes de feina proposades. La Vanguardia del 15 de maig es fa ressò del tema amb un resum. No entro en el fons de les dades que no conec a fons tot i que el tema és tan important que hem de ser molt curosos en la seva anàlisi. Però si vull destacar alguns detalls.

 

Segons l’estudi d’Esade, si els universitaris estan sobrequalificats per sol·licitar feines de menys exigència, això encara és més clar si es tracta de dones o de graduats en l’àmbit de les Humanitats.

 

No vull pensar que podria passar si és tractés de dones que hagin cursat Filosofia, per exemple. A les hores la interacció és catastròfica. Però la qüestió implica dues reflexions immediates. La primera és que segueix essent necessari assumir que hi ha diferències de gènere que no som capaços de resoldre i, encara pitjor, que estem consagrant que alguns estudis universitaris impedeixen la incorporació al mercat laboral pel que s’està qualificat. Porto molts anys seguint les dades d’ocupabilitat i assistint a diverses cohorts d’estudiants i és cert que no totes les titulacions són iguals en aquest punt, però de cap de les maneres es pot pensar que cada titulació porti un rètol d’alta o baixa sobrequalificació laboral. Ni tan sols és cert que el fet de ser universitari impliqui l’efecte de sobrequalificació. No vull imaginar que la gent jove és qualifiqués només el que fora just, i només just, per allò que li demanda un determinat perfil laboral.

 

No disposem d’una alternativa en paral·lel a la Universitat que consolidi una Formació Professional amb reconeixement.

No disposem d’una alternativa en paral·lel a la Universitat que consolidi una Formació Professional… Click To Tweet

És cert, absolutament cert. I aquest és un punt que mereix molt deteniment i atenció. No pas exclusivament per les raons que es donen en l’esmentat estudi. Més a més cal considerar que el segment de l’Educació Superior està conformat pels estudis universitaris però també pels Cicles Formatius de Grau Superior. I encara que sobre el paper és així, la realitat és molt diferent. Socialment no es contemplen d’aquesta manera i, per tant, no és una alternativa assumible per bona part de la societat. No es veuen com a “Higher Education” i això si és un problema greu. El famós ascensor social ha de ser més diversificat i cada àmbit acadèmic fer el que toca i fer-ho amb consciencia de quins són els objectius formatius de cada cosa. Ara per ara, tot plegat és una mica desordenat, hipertrofiat i amb escàs encaix social.

L’oferta titulacions #universitats no poden ser captives dels models imperants en el sector… Click To Tweet

Si la manera que tenim de resoldre aquests efectes perversos és la de gestionar l’oferta universitària a partir dels canvis del sector productiu i dels models imperants en cada moment, la veritat és que no podríem consolidar massa bé el corpus real de coneixement. Les universitats no poden funcionar així. Tampoc podem funcionar al marge del món, és cert. Però això no porta a la manca d’estabilitat acadèmica en allò que és l’essència de l’ofici que no és altre que ensenyar i fer recerca. Existeix una base de coneixement del que som dipositaris i que cal enfortir, garantir i difondre amb èxit. I aquest coneixement compartit i bàsic no coneix de models imperants del sector productiu i no d’altres arguments que no siguin els propis de la ciència. I més a més recordem que alguns d’aquests àmbits fonamentals del coneixement formen part de les Humanitats, de manera que atenció quan parlem d’aquesta qüestió.

També és cert que les universitats hem de ser molt més dinàmiques i ràpides per fer ofertes estructurals i concretes que responguin a fet i situacions no tan sistèmiques i més d’oportunitat. Però caldrà saber que és cada cosa i no confondre ni als estudiants ni a nosaltres mateixos. No sigui que sigui veritat quan es diu que els universitaris ensenyem sempre el que sabem i no el que cal. Hem de fer les dues coses, ensenyar el que sabem i el que cal de forma equilibrada, sensata i eficient. No fer-ho és un exercici d’irresponsabilitat i posar en dubte la solvència del fonament del coneixement és un exercici de trivialitat insuportable.

 

Compartir

Uso de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per que tingui la millor experiència com usuari. Si continua navegant dona el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, enllaç per a més informació. ACEPTAR

Aviso de cookies