PARLEM DE TAXES

PARLEM DE TAXES

Aquesta darrera setmana hem tingut diverses notícies en relació als preus de les taxes universitàries de Catalunya en relació a d’altres comunitats autònomes de l’estat espanyol i en relació, també, a d’altres països de la UE. La conclusió és molt simple i clara, les taxes del nostre sistema públic són més altes que la majoria amb les que les hem comparat. Aquest tema te moltes diverses formes d’anàlisi i han aparegut articles oferint llums per entendre les raons de tot plegat. Els he resumit en dos gran blocs.

El primer implica aquells analistes que postulen que, certament, el preu és més alt que en altres sistemes però que no és tan alt en termes absoluts. Més a més, els serveis que les universitats públiques presten és bo i finalment, el percentatge de cost directa que assumeix el ciutadà no passa del 30% del cost total de cada plaça. No dic que per algunes famílies no sigui cert que el cost de la matricula no sigui un problema. Ho tinc clar. Precisament que per alguns no sigui un problema és la raó que ho sigui, i molt, per altres. No dic tampoc que el que el sistema públic ofereix no sigui de qualitat. Tot al contrari. El que si dic és que la qualitat que es pretén està condicionada als recursos i la regularització dels recursos no pot ser una responsabilitat del ciutadà. Les taxes no són el vehicle per solucionar els pressupostos de les universitats. Més a més, aquests arguments que promouen es dilueixen quan s’analitza el sistema, per exemple, alemany; amb unes taxes infinitament reduïdes en comparació a les nostres,

Hi ha un segon grup d’analistes que proposen que les taxes del sistema català està col·lapsat per les condicions d’entorn i que, de fet és cert, el decret de taxes és encara una competència estatal. Diguem que es tractaria de fer una sortida discreta del problema amb allò de que són els altres qui ens porten. Hi ha una part d’això; però cal recordar que dins del interval de taxes el sistema català s’ha quedat tradicionalment al límit superior del interval d’increments. És cert que el nostra sistema de taxes està lligat a la renda i que pretén tenir en compte les circumstàncies de cada persona. És un model interessant, sempre i quan s’apliqués per la banda de baix del interval i dins d’unes xifres raonables a les circumstàncies actuals de fragilitat social. De fet, els referents actuals de cost estan per sobre de moltes famílies. Qualsevol que trepitgi les aules diàriament ho saps per que ho viu.

Així doncs, tots estem d’acord en que les taxes son elevades però no tenim clar com actuar. La recent resolució del Parlament de Catalunya proposa la retroacció de les taxes universitàries. I això està be. Però és absolutament insuficient. Primer per que és una declaració d’intencions que no entra al fons del tema. Segon per que el fons del tema és analitzar models de finançament sensats i coherents a la potència del nostre sistema, preservant al més feble que en la majoria de les ocasions son les famílies i estudiants que paguen. I també per hem de millorar la responsabilitat de tots els actors, estudiants i les seves famílies inclosos, dels esforç que suposa pel sistema públic disposar de taxes assequibles i de qualitat d’atenció. Un sistema just d’accés a la universitat, com el que hi ha i ja he parlat d’això, ha de venir acompanyat per un sistema adequat als tems de taxes i situacions i de l’exigència a tota la comunitat universitària, a tota dic, del compromís del que implica l’ús de recursos públics.

En la meva opinió, si és que serveix d’alguna cosa, en el moment que tots els actors de la universitat moderna reconeguem el paper que hem de jugar i l’enorme responsabilitat que tots tenim en el nostre rol, només en aquell moment les coses aniran pel camí que la majoria volem.

Compartir

Uso de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per que tingui la millor experiència com usuari. Si continua navegant dona el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, enllaç per a més informació. ACEPTAR

Aviso de cookies