LA SETMANA DEL 3+2

LA SETMANA DEL 3+2

Aquesta setmana hem assistit a la protesta dels estudiants en relació al tema (3+2) com a model d’oferta de titulacions universitàries de grau. Jo els haig de confessar que és un tema molt important que em preocupa, i que em sembla interessant aprofitar el moviment estudiantil d’aquests dies per deixar unes breus reflexions.

En primer lloc, aprofitant l’avinentesa, és important que els estudiants recuperin espai de declaració d’interessos. Farem malament de no escoltar amb atenció el que diuen i analitzar els detalls que hi ha al darrera de les seves posicions. Moltes vegades els acadèmics tenim actituds un mica displicents i rebutgem tenir en compte el punt de vista dels estudiants per poc informats, o excessivament polititzats o simplement per que demanen allò que ens sembla forassenyat i lluny de realitat pragmàtica. A vegades no dic que no sigui així, però tinc la ferma convicció que el debat del (3+2) no és pot fer sense els estudiants. El model de formació els compromet el futur no només pels continguts que hi posarem, òbviament, també per la oferta que, no ho dubtin, molts voldran augmentar amb la coartada de l’actualització i també pel cost que pot implicar aquest quart curs.

Més coses. M’amoïna que la discussió del (3+2) no estigui subrogada a la veritable discussió que cal tenir en el sistema universitari català en extens i a la UB en particular. La qüestió és saber quin és el projecte formatiu que hi hagi a sota de cada grau, quin és el perfil d’accés que volem, quin el de sortida i quines fórmules endeguem per aconseguir nivells de formació molt més elevats que els actuals. Els vaig comentar que els companys d’UVic reporten dades sobre l’efecte beneficiós del EEES, però aquesta és una part de la qüestió. Potser tenim resultats acadèmics més elevats en termes de reducció de suspensos. Això de cap manera implica un millor nivell formatiu ne més qualitat de les universitats i de la seva acció educativa. Si el (3+2) no s’aprofita per fer una profunda reflexió sobre els grans temes (oferta, sistemes d’accés al sistema públic, regulacions internes, sistemes de coordinació, el paper de l’avaluació continuada, etc…) el que farem és tornar a remenar els plans d’estudis sense més objecte que aplicar alguna regulació externa que ens hi porta.

Finalment, per no entrar amb més detalls. Sembla evident que sigui el model que sigui, que no ha de ser únic per a totes les titulacions però si ho hauria de ser pel sistema, el que cal garantir absolutament és que no implica més cost per a ningú. Ni pels estudiants ni per a les universitats. Ha de ser una qüestió de millor model, de facilitació d’accés a les actualitzacions formatives, d’oportunitat d’aprofundir en models docents més innovadors, de generar marcs de col·laboració interuniversitària més ferms, actius i eficients. Si no ho fem així tornarem a patir modificacions en la base del sistema que, els puc garantir, ens agafa molt farts d’inestabilitat normativa i d’excés d’avaluació institucional burocratitzada.

Pel que fa a la UB, assenyalar que tenim la responsabilitat, com sempre, de fer el bo i millor en la gestió d’aquest tema. Que els nostres estudiants impliquen la tercera part dels estudiants del sistema i, per tant, tenim una important tasca a fer per a garantir un resultat adequat d’aquests procés. Portem tants anys de modificacions de plans d’estudis que ja quasi he perdut el compte. De tant participar en comissions de revisió de plans d’estudis barrejo els noms de la meva pròpia assignatura i això no es bon senyal. Ensenyar és una feina que vol temps, paciència i recorregut. Les presses no s’adduïen amb un bon resultat en aquesta feina. La llàstima és que qui te la responsabilitat de legislar en aquests temes o no ho sap o no se’n recorda, que és pitjor. Sigui com sigui, em temo que ens espera tornar a les comissions de sempre per generar un npu pla d’estudis. Confio que, per variar, ens duri prou per poder valorar els resultats i disposar de cohorts de graduats i graduades solvents, amb un accés clar al grau i als màster, amb preus assumibles i sistemes de beques senzills i clars.

Com sempre, qui ho ha de posar en marxa, si vol, ens trobarà per ajudar i explicar-los com ho veiem. No sigui que legislar sense tenir-nos en compte ens porti a un model forçat i poc útil per a modernitzar el sistema universitari. Els recordo que a la UB tenim obert tot l’any.

Compartir

Uso de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per que tingui la millor experiència com usuari. Si continua navegant dona el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, enllaç per a més informació. ACEPTAR

Aviso de cookies